dijous, 13 de febrer del 2014

Vida

Santiago Feliu: trovador, poeta i cantant. Descanse en pau.

Vida, traes entre las manos vivas
la esperanza y un motivo
para que tu sed resulte
para todos un camino.

Vida, la guerra tendrá un sentido
de renacimiento y sueños,
sueños que harán del hombre
un humano, un buen destino.

Vida, te buscamos desde siempre
y, ahora, somos toda una razón armada
desde el alma hasta tu vientre.

Vida, porque es el verdadero trecho
para que tu pecho rompa este cielo gris.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.

Vida, vendrás quemando el eco
que quiera tener lo viejo,
quien no tuvo nunca manos
ni palabras por tu triunfo.

Vida, los verdaderos hombres
sólo son gigantes brazos
que le nacen a la tierra
y se van a la montaña.

Vida, la montaña está en la sangre,
en tantas calles,
la montaña está pariendo el porvenir
de este planeta.

Vida, de este planeta indio y negro y blanco,
poderoso y pobres,
todos al final.

Vida, a la muerte le queda un tiro
y un corazón te defiende
y hace de tus alas grandes
una historia para siempre por el amor.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 3,2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos per al cel, trípode

dissabte, 8 de febrer del 2014

La montanya que es resisteix

Avui al matí he tirat cap a Montserrat. Una localització propera, però que se'm resisteix. No acabe de treure res que em satisfaga del tot. L'Esther Bahí diu que Montserrat és una montanya per fotografiar-la de lluny. Potser té raó. Des d'aprop i des d'un punt més baix que les agulles és realment difícil trobar enquadraments atractius i la falta de primers plans interessants és palesa. Després d'una bona caminada a les fosques i d'estar una llarga estona buscant alguna cosa que incloure en la imatge, apart de les agulles, he trobat aquest pi. Com que se'm tirava el temps al damunt m'he decidit definitivament per ell.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 22mm
f/11, 13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment i retirats uns 2 segons abans d'acabar l'exposició, trípode 

El cel s'ha pintat de color i la llum ha estat molt xula. Ha hagut un moment que tot ha agafat un to càlid increïble. Ja sé que les fotos tiren a magenta, però he intentat ser el més fidel possible al que he vist. I és que ha durat pocs segons, però tot ha agafat uns tons molt intensos.
Seguiré intentant trobar punts de vista de la montanya màgica.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas en moviment, trípode 

diumenge, 2 de febrer del 2014

Un bon matí

Ja feia més de dos anys que havia promés a l'Esther Bahí que la portaria a aquest lloc. El temps més que córrer, vola. Però, per fi, aquest dissabte passat va arribar l'ocassió. Sóc una persona complidora, si bé els terminis poden ser bastant dilatats...
En arribar el cel prometia ben poc, en realitat no prometia res. A més a més una lleugera brisa arrrisava l'aigua malmetent el reflexe. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 30s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

Afortunadament, al poc temps, l'aire es va aturar completament i va arribar el moment de montar el tele i aprofitar l'efecte de difusor que ens estaven oferint els núvols.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 93mm
f/11, 0,5s, ISO 200, trípode 

Quan ens vàrem cansar de disparar vàrem plegar. Però el matí encara ens guardava una sorpresa. Una cirereta per arrodonir la jornada: Unes suaus boires pentinant els camps de vinya.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 155mm
f/11, 1/8s, ISO 200, degradat de 3 passos per al cel, trípode

dissabte, 25 de gener del 2014

Els blaus i els ocres

M'agrada exprimir les condicions al màxim. De vegades és difícil. Vas a un lloc amb una idea del que pemses fer i les condicions són tot el contrari del que portaves planejat. Llavors és quan toca canviar de pla i intentar treure suc del que tens al davant. Aquest dia esperava una sortida ben acolorida (és el que esperem sempre, veritat?). Però no hi va haver color, color roig o taronja o groc. Però en va haver d'altres: blaus i ocres.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/8, 4s, ISO 100, degradat de 2 passos neutre pel cel, trípode

diumenge, 19 de gener del 2014

S'illa Murada

Aquesta foto està feta un dia d'aquells amb onades grans que permeten jugar molt amb els primers plans. Així i tot vaig fer alguna exposició més llarga i, al final, m'agrada més la que té moviment en el cel que les del moviment en l'aigua.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 60s, ISO 100, crec recordar un degradat de 3 passos en el cel, trípode

dilluns, 13 de gener del 2014

Tot just amb un dit

L'altre dia vaig pujar una foto d'Es Vedrà des de dalt i avui pujaré una des de baix. En aquesta època de l'any el Sol, quan surt per l'horitzó, li dona directament al penyal creant una bonica llum lateral. El cap de l'esquerra de la imatge és el Cap des Jueu i just per darrere seu hi surt el Sol. Vaig calar el degradat invers i vaig comprobar que tota la zona de sobre del Cap des Jueu i la zona entre el Cap i Es Vedranell es cremava irremediablement. Vaig provar combinant amb algun altre filtre, però el resultat no em va acabar de convéncer, ja que s'enfosquia moltíssim la part de terra. Així que vaig decidir fer un tapat selectiu. Altres vegades he fet tapats amb la funda negra dels filtres amb millor o pitjor resultat. Però la funda dels filtres és recta i necessitava alguna cosa que s'adaptés al perfil del Cap sense arribar a dalt del tot de la foto. Així que vaig pensar fer el tapat amb un dit. Amb el Live View activat vaig posar el dit index recorrent tota la part de sobre del Cap corbant-lo lleugerament per tapar també l'espai entre l'illot i el cap. Vaig fer unes quantes proves que no varen funcionar, ja que es notava massa el tapat fins que posant el dit nomes que entre 2 i 3 dels segons de l'exposició i movent-lo molt lleugerament vaig aconseguir la foto.
Ara ja sé que el dit index té una altra utilitat a més a més de la de furgar-se el nas mentres esperes que el semàfor canvie a verd...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, dit, trípode

dimecres, 8 de gener del 2014

Des de dalt

Últimament pense que faig massa fotos a peu de platja. És molt temptador incloure un primer pla més o menys contundent o construir-lo amb alguna onada en moviment creant imatges molt visuals. Així que aquests dies de vacances he decidit intentar canviar una mica de rotllo i pujar-me als penya-segats d'Eivissa. Es tracta d'un petit canvi de registre per no ser massa repetitiu, si bé el mar continua sent el protagonista inqüestionable.
La primera foto és una sortida de Sol. La localització la tenia mirada des de feia temps. Recordava que des d'aquí dalt es veu pràcticament tota la costa de llevant de l'illa. Però el dia que vaig venir a fer fotos no em va convéncer la gran quantitat de construccions que es veuen i vaig decidir canviar de plans, incloent només l'illot i aquest pi en un contrallum potent. Va haver sort amb les llums i el resultat és aquesta colorida imatge.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm
f/8, 1/5s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

La segona foto és la posta de Sol del mateix dia. Aquesta localització és sencillament espectacular. No havia vingut mai i crec que tornaré moltes vegades malgrat la caminada, ja que les vistes són impressionants. Es Vedrà sembla petit des d'aquí dalt. El lloc és exposat i feia bastant vent. Així que subjectant firmement el trípode i fent exposicions no molt llargues vaig estar disparant. Els núvols no varen acompanyar tant com a la matinada, però el resultat m'agrada.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 24mm
f/11, 1/10s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

Per cert, també he fet vàries sessions a peu de platja. Però aquestes les deixarem per alguna altra entrada...

dimarts, 31 de desembre del 2013

La darrera

La darrera foto d'aquest any pertany a la que també ha estat la darrera sessió d'enguany. Aprofitant l'hora de sortida del Sol, ara es bona època per fer tirades més llargues de cotxe sense haver de matinar de forma inhumana. Amb la sempre grata companyia de l'Esther
Vos desitge un bon any i molt bones llums al llarg de 2014.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/8, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

dijous, 19 de desembre del 2013

Bones festes

A tots els que seguiu i entreu de tant en tant a aquest humil bloc vos desitge bones festes i millor any. Ho faig amb una imatge de la localització més espectacular que he pogut gaudir aquest 2013: Les Dents del Diable en l'illa de Senja. Gràcies per ser-hi.


diumenge, 15 de desembre del 2013

Els amants

La rutina més rutinària potser és el desplaçament fins el treball. Dia rere dia el mateix trajecte, a la mateixa hora i de la mateixa manera. Ja fa anys que jo vaig a treballar amb el tren. Això em permet fer el desplaçament d'anada al matí mig endormiscat encara. Puge, em sente al costat dels matixos desconeguts-coneguts de cada dia i mire per la finestra sense veure res. Van passant els mateixos pobles, els mateixos arbres, les mateixes fàbriques i no els pare la més mínima atenció, ja els he vist moltes vegades. És com una mena de deixar-me portar en una especie de sedació superficial que em deixa el cap en blanc i de la qual després no recorde res.
Però l'altre dia va passar una cosa.  Una cosa que va trencar la monotonia habitual. A l'estació de Sant Feliu vaig veure una pintada, una pintada que abans no hi era, una pintada que deia: "No hi havia a Sant Feliu dos amants com nosaltres". Immediatament el meu cervell es va activar. Va esclatar Estellés. I vaig començar a pensar en qui hauria fet aquella pintada. Serà una persona jove o gran? Com serà la seva amada o el seu amat? Serà una declaració d'amor? Serà un crit de desamor? I no puc parar d'imaginar històries passionals, enamoraments compulsius i rebolicades trames d'amor. Cada vegada que passe i veig la pintada el meu cervell s'activa i comence a imaginar una nova història d'amor. No puc parar...
Per favor, si algú coneix l'autor o autora de la pintada que el posse en contacte amb mi.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm
f/11, 1/20s, ISO 100, degradat de 3 passos i trípode



No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.


Vicent Andrés Estellés