Més roques peculiars

Bé, doncs ja que anem de roques eivissenques, continuarem. Aquestes també haurien d'anar a la sèrie de "roques peculiars" a contrallum i llarga exposició. És un lloc al que li tenia ganes des de feia molt de temps. La gentilesa de Joan Costa ha fet possibles aquestes fotos i vull mostrar des d'aquest espai el meu agraïment. Vaig gaudir d'un cel suau i ben bonic i vaig estar una bona estona apretant el disparador. Un cop vistes les imatges a casa he vist que he tornat amb els enquadraments "clàssics" d'aquest lloc. La veritat és que vaig estar fent fotos quasibé sense pensar, apurant els segons que durava el cel acolorit. Quan fotografie un lloc que he vist moltes vegades abans en fotos em costa molt fer alguna cosa diferent al que he vist. Bo, ara ja tinc al disc dur aquests enquadraments i el lloc controlat. Ja no cal més que tornar i intentar ser creatiu.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/11, 7s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 28mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

M'aclame a tu II

Fa uns mesos vaig pujar una foto d'una roca "emblemàtica" d'Eivissa al bloc. Va ser una foto que volía fer i que tenía pensada des de feia temps.
Un dels matins que vaig sortir aquest agost vaig anar a una de les platges que més m'agrada fotografiar. Com a mostra quatre botons: un, dos, tres i quatre. Portava una idea molt concreta del que volia fer. Però les condicions no varen ser les més addients i, després de tornar-me boig amb els filtres una bona estona, vaig parir un xurro (en realitat més d'un). Llavors vaig recordar la foto del maig. Com que aquesta platja també té una de les roques "peculiars" de l'illa, vaig montar el degradat de 10 passos i vaig decidir repetir l'experiència. M'estic plantejant fer una sèrie completa sobre roques "peculiars" de l'illa d'aquesta manera.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 121mm

f/11, 240s, ISO100, filtre neutre de 10 passos i degradat neutre de 2 passos. Trípode i cable.

Els cementiris

Bo, ja estem retornats de les vacances. Començarem pel final, pel viatge familiar.
L'any passat vaig pujar una foto trobada durant el viatge per la Selva Negra. Enguany s'han repetit les circumstàncies: la càmera ha vingut, però jo feia de pare, parella i amic i les fotos les anava fent sobre la marxa i condicionat pels altres. Tenia el propòsit de matinar algun día, però la bona cuina, el bon vi i la bona companyia ho han impedit. En fi, no només de fotografía s'ha de nodrir l'esperit...
Us pujaré unes fotos de dos dels llocs que he visitat i que m'ha resultat molt impactants: Els cementiris de la segona guerra mundial.
Primer vàrem visitar el cementiri americà de St James. El dia era ennuvolat, el lloc silenciós i la visió del lloc, realment, colpidora. Veure que havia tombes que encara eren visitades em va impressionar fortament.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105mm

f/8, 1/60s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a  200mm

f/4, 1/400s, ISO100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/125s, ISO100, polaritzador

Després ens vàrem traslladar al cementiri alemany de Huisness. Allà va començar a espurnejar. El cementiri és molt més sobri, es nota quins vàren ser els perdedors, però no per això deixa de ser un lloc digne. La lectura de les cartes d'alguns soldats alemanys a les seves famílies uns dies abans de morir va ser estremidora.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/50s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm

f/4, 1/15s, ISO800

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 65mm

f/4, 1/15s, ISO800

Al sortir del segon cementiri vàrem tenir un debat. Només uns anys després d'acabada la guerra mundial tots el morts varen tenir dret a  una sepultura digna. Fins i tot els caiguts en territori hostil, reposen en locs dignes. Segurament el màxim de la reconciliació hagués estat crear un cementiri únic per tots els morts, d'un i d'altre bandol, però així i tot, en la circumstància actual, no es deshonra la memòria de cap de les víctimes. Qualsevol familiar que vulgui visitar l'avi o el besavi que va morir a la guerra sap on trobar-lo.

Com és possible que més de 70 anys després d'acabada la guerra civil això no siga possible en el nostre país?

Després del debat vàrem continuar fent de turistes.

La boira inesperada

Sessió ajornada en dues ocassions per motius meteorològics, esperant el dia adequat. Localització estudiada. Pronòstic del temps favorable: núvols dispersos, el que volem. Pronòstic consultat fins en 3 webs del temps. Ve l'Esther a recollir-me a les 5:00 AM. El cel pinta bé al sortir. Arribem al parking. Fem la pujada d'aproximadament mitja hora caminant, més alguns minuts extra per dubtar a les fosques sobre el camí a agafar. Arribem a la localització i... 

ENTRA LA BOIRA!!!

La boira que cap web havia pronosticat, je, je... Ens estem xerrant quasibé una hora amb l'esperança que els núvols escampen i tenir al nostre abast la vista que voliem. Però avui no va a ser el día que farem la foto que volem. Finalment treiem la càmera per fer alguna foto testimonial.

Com hem comentat ja podem marcar un "dia de mala sort" en el "haber". Estadísticament tenim més possibilitats que les coses vagen millor en la propera sortida.

Aprofite l'entrada per deixar el bloc en "stand by" fins la tornada de vacances, que espere siguen profitoses.

Bon estiu.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 (estrena) a 105mm

f/11, 1/10s, ISO100, trípode i cable. Degradat neutre de 3 passos.

Al davant i al darrere

De tots és sabut que les hores crepusculars solen pintar els núvols d'uns colors molt apreciats pels fotògrafs. Normalment quan el Sol està a puntet d'eixir o quan acaba d'amagar-se és quan es donen les millors condicions. I allà estem nosaltres amb les nostres càmeres preparades per captar tanta bellesa.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode, cable

De tots és sabut que, moltes vegades, estem tan capficats en el que tenim al davant que no mirem al darrere. I aquestes llums solen donar sorpreses ben agradables al nostre darrere.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode, cable

Una sola raó

La foto d'avui es fruit d'un important esforç, sobretot físic. Molta gent, segurament, pensarà que s'ha de ser una mica freak per fer coses així. I es que hi han unes quantes raons per les quals, molta gent, mai hagués fet aquesta foto:
1.- No vaig dormir en tota la nit
2.- A les 4 de la matinada vaig estar treient un cotxe que se'ns havia atascat en la sorra
3.- Els mosquits se'm varen menjar
4.- Com que el cotxe no podia passar, vaig haver de caminar, de matinada, quasi una hora per arribar al far
5.- Potser podríem afegir alguna més

Hi ha una sola raó per fer-la malgrat tants "patiments". Una raó amb la suficient força com per compensar totes les altres: M'encanta haver-la fet i m'agrada com ha quedat

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 32mm

f/4, 30s, ISO 800, trípode, cable i mirall alçat.

Sant Pere de Romaní

Sant Pere de Romaní és una ermita que data de l'any 1001. Segurament, quan la varen construir, estava en un lloc feréstec i recòndit. Probablement estava envoltada de bosc i algún conrreu allà a la vall. El Llobregat devia discorrer pel seu llit creant espais pantanosos i envoltat per un bosc de ribera.
Avui en dia, 1010 anys després, la imatge és ben distinta. El Baix Llobregat és un corredor amb dues autovies, tres línies de tren (una d'elles d'alta velocitat), un riu contaminat i canalitzat, polígons industrials, macropoblacions i una boirina de polució, segurament molt insana, recobrint-ho tot.
Crec que prefereixo no saber com serà el Baix Llobregat dins de 1010 anys més. Si és que encara hi és...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 400. Col·laboració de l'Esther Bahí en la iluminació interior. Repelent pels mosquits.

L'excursió

Una foto d'aquelles amb llum dura, migdia i alta muntanya... Mala combinació. Excursió familiar. Així i tot el resultat m'agrada. No tot van a ser crepuscles, hores blaves o nocturnitat, ¿no?
Aquesta foto dedicada molt especialment al Jordi que ja és tot un homenet i va fer caminant tot sol la pujada fins el final (i després la baixada també, je, je...)

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador, a pols.

La resclosa

La resclosa d'un vell molí crea un raconet ben encisador. Una d'aquelles rieres que encara corren netes pel nostre país i on encara habita la llúdriga. Solitud matinera amb el cant dels ocells i de la riera. Quina millor música pot haver per començar bé un día?

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/11, 0,4s, ISO 200, trípode i cable. Filtre polaritzador.

El tele

Fa uns dies en el bloc moments de llum vaig llegir una entrada sobre l'ús del tele quan estàs habituat a fer servir l'angular. Té molta raó. Jo vaig amb el 17-40 a tot arreu i més del 90% de les fotos les faig amb ell. Però hi ha vegades que no saps trobar l'enquadrament i canvies al tele. Llavors descobreixes un nou món.
Un exemple és aquesta cascada. Té un mirador amb una barana espantosa a dalt que, obviament, calia evitar; el cel d'aquell dia era ennuvolat, pla i complicava l'exposició; la forma dels espais complicava l'ús de filtres, ja que es notava el seu ús... Vaig estar una bona estona amb el 17-40 i vaig fer vàries fotos, però sense gaire convenciment, no m'agradava el resultat. Vaig optar per montar el 70-200 i vaig començar a gaudir.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 111mm

f/11, 0,8s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos aplicat a la zona de la caiguda d'aigua, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 89mm

f/18, 0,6s, ISO 100, polaritzador, trípode i cable