dilluns, 22 d’agost del 2011

Els cementiris

Bo, ja estem retornats de les vacances. Començarem pel final, pel viatge familiar.
L'any passat vaig pujar una foto trobada durant el viatge per la Selva Negra. Enguany s'han repetit les circumstàncies: la càmera ha vingut, però jo feia de pare, parella i amic i les fotos les anava fent sobre la marxa i condicionat pels altres. Tenia el propòsit de matinar algun día, però la bona cuina, el bon vi i la bona companyia ho han impedit. En fi, no només de fotografía s'ha de nodrir l'esperit...
Us pujaré unes fotos de dos dels llocs que he visitat i que m'ha resultat molt impactants: Els cementiris de la segona guerra mundial.
Primer vàrem visitar el cementiri americà de St James. El dia era ennuvolat, el lloc silenciós i la visió del lloc, realment, colpidora. Veure que havia tombes que encara eren visitades em va impressionar fortament.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105mm
f/8, 1/60s, ISO100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a  200mm
f/4, 1/400s, ISO100, polaritzador
Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/125s, ISO100, polaritzador

Després ens vàrem traslladar al cementiri alemany de Huisness. Allà va començar a espurnejar. El cementiri és molt més sobri, es nota quins vàren ser els perdedors, però no per això deixa de ser un lloc digne. La lectura de les cartes d'alguns soldats alemanys a les seves famílies uns dies abans de morir va ser estremidora.

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/50s, ISO100, polaritzador
 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm
f/4, 1/15s, ISO800
Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 65mm
f/4, 1/15s, ISO800

Al sortir del segon cementiri vàrem tenir un debat. Només uns anys després d'acabada la guerra mundial tots el morts varen tenir dret a  una sepultura digna. Fins i tot els caiguts en territori hostil, reposen en locs dignes. Segurament el màxim de la reconciliació hagués estat crear un cementiri únic per tots els morts, d'un i d'altre bandol, però així i tot, en la circumstància actual, no es deshonra la memòria de cap de les víctimes. Qualsevol familiar que vulgui visitar l'avi o el besavi que va morir a la guerra sap on trobar-lo.
Com és possible que més de 70 anys després d'acabada la guerra civil això no siga possible en el nostre país?
Després del debat vàrem continuar fent de turistes.

12 comentaris:

  1. Molt bon reportatge Dr. m'agrada com descriu la vivència i les fotos 2 i 3 per sobra de la resta ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  2. Molt bones, es impresionant aquesta zona de França, fa vindre (pell de gallina) jo vaig estari fa tres anys i amb va agrada molt, coincideixo amb en Pere la 2 i la 3 brutals.
    Salutacions.
    Cesc

    ResponElimina
  3. Cesc i Pere, gràcies per passar i comentar. El lloc crec que no deixa indiferent ningú i, fotogràficament, és una autèntica mina. Em va agradar molt com varen quedar les fotos fetes amb tele, amb la sensació d'amuntegar moltes creus, cercant transmetre la sensació dels milers de morts que hi va haver.
    Salut!

    ResponElimina
  4. No es que sean sitios que me atraigan para fotografiar pero reconozco que me encantan sobre todo las dos primeras tomas, un saludo muuy cordial desde Reinosa.

    ResponElimina
  5. Un lloc,on les sensacions,les emocions floreixen,on els pensaments, et duen a debats,interns...
    Boniques imatges,Pepet.
    Salut!!!

    ResponElimina
  6. Ostres! Voliem fer aquesta mateixa ruta per aquest estiu i no ens hem acavat de decidir... Ara veig que potser ha sigut un error.

    ResponElimina
  7. Pepet, un reportaje que impresiona y casi pone el vello de punta.
    Me gusta mucho la segunda.
    Un saludo

    ResponElimina
  8. Esther, ben retrobada. T'hagués agradat aquest lloc, estic segur.

    Esteve, en realitat hem fet Bretanya. Això és l'únic que hem vist de Normandia, però crec que queda pendent per un altre any perquè ha de ser una canya.

    Me alegra que te guste. El lugar transmite mucho. Lo difícil es intentar transmitir lo mismo que el lugar en 6 imágenes. No se si lo he conseguido. Saludos :-)

    ResponElimina
  9. Tristes guerras
    si no es amor la empresa.
    Tristes, tristes.

    Tristes armas
    si no son las palabras.
    Tristes, tristes.

    Tristes hombres
    si no mueren de amores.
    Tristes, tristes.

    Cancionero y romancero de ausencias
    Miguel Hernández

    ResponElimina
  10. Coincideixo amb la majoria, la segona i tercera genials.
    Salut!!

    ResponElimina
  11. Més enllà de les fotos que s'ho valen em quedo amb la sensació que transmeten de sofriment, mort, pau i respecte.
    Un lloc sagrat més enllà de si creiem o no en alguna religió.

    ResponElimina