Un dels objectius del viatge, potser el principal, era caçar aurores boreals. Els dies abans de partir estava bastant desanimat, ja que la previsió del temps era molt dolenta: Cels coberts i coberts i coberts... Després la realitat ens va mostrar que, en aquelles latituds extremes, el tema de la meteorologia és imprevisible, ja que els canvis són continus i constants. Això dona peu a tindre molts moments de llum diferents al llarg del dia que són un autèntic tresor per al fotògraf.
I va ser així com, unes dues hores després de baixar de l'avió, malgrat les previsions, estavem fent aurores al davant de la nostra cabana. Entre núvols, però aurores.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 3,2s, ISO 3200, trípode
Després varen venir un parell de nits amb sort desigual. Una amb aurores, però amb cel totalment cobert . Una altra sense cap aurora., malgrat la insistència d'en
Vidar en veure-les i el seu afany per que tornéssim amb les targes plenes. Uns dies després es va mostar com un garant per veure les llums malgrat haver de conduir hores i hores.
El quart dia va ser la segona visita a Senja. L'indret era altament temptador per captar aquelles montanyes amb les llums del Nord. Després d'esperar una bona estona no se'ns mostraven les aurores. Vàrem decidir baixar del cotxe per fer, si més no, alguna foto nocturna. I sorpresa, sorpresa: Allà estava l'aurora. Molt tènue, impossible de veure a simple vista, però els sensors de les nostres càmares la varen captar perfectament. Donada la seua subtilesa vàrem poder fer exposicions més llargues i vàrem poder captar la vía làctia amb l'arc de l'aurora. L'endemà al revisar l'activitat d'aquella nit, vàrem comprovar que havia sigut molt al Nord i nosaltres la vàrem captar des de molt lluny.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode
La següent nit va ser encisadora. Vàrem anar fins la frontera amb Finlandia (unes 4 hores d'anada i altres de tornada) i vàrem gaudir de la temperatura més extrema, -22ºC. I és que on teniem les localitzacions més espectaculars i properes (costa i fiords) els núvols entraven cada nit fent la guitza i vàrem haver d'adaptar el plannig en funció de la meteo. Aquesta possiblement va ser la nit amb millors llums. Si bé la localització no era cap meravella vàrem gaudir de l'espectacle fins que després d'unes 3 hores amb aquell ambient els meus peus i el frontal de l'objectiu (totalment glaçat) varen dir prou.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode
La cinquena nit vàrem visitar un indret què ja haviem estat, però que vàrem haver de sortir per peus de la nevada que ens va caure. En aquesta segona ocassió el cel es va obrir i ens va oferir el seu espectacle, amanit amb uns núvols que li afegeixen dramatisme a l'escena.
Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1,4, 4s, ISO 3200, trípode
Malgrat el lloc tan septentrional que hi erem era difícil trobar localitzacions sense mica de contaminació lumínica. Així i tot, les condicions del cel són molt millors que les del nostre entorn. Em va cridar l'atenció la quantitat d'estels fugaços que es veien i em va cridar l'atenció l'absència d'avions ( ! ). Setena nit, també exitosa.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 20s, ISO 6400, trípode
L'última nit en Vidar també ens va portar cap a l'interior, en un intent de fugir dels núvols. I així va ser. Vàrem estar en un paratge molt aïllat. Aquesta nit només vàrem estar a -18ºC, però feia un vent endimoniat que et feia entrar el fred per tots els racons. Però vàrem sobreviure. I igual que a les dues hores de baixar de l'avió estavem fent aurores, a les dues hores d'estar fent aurores vàrem agafar l'avió de tornada cap a casa.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode
