dimecres, 3 abril de 2013

El país de la neu i el petó verd de la nit

Un dels objectius del viatge, potser el principal, era caçar aurores boreals. Els dies abans de partir estava bastant desanimat, ja que la previsió del temps era molt dolenta: Cels coberts i coberts i coberts... Després la realitat ens va mostrar que, en aquelles latituds extremes, el tema de la meteorologia és imprevisible, ja que els canvis són continus i constants. Això dona peu a tindre molts moments de llum diferents al llarg del dia que són un autèntic tresor per al fotògraf.
I va ser així com, unes dues hores després de baixar de l'avió, malgrat les previsions, estavem fent aurores al davant de la nostra cabana. Entre núvols, però aurores.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 3,2s, ISO 3200, trípode
Després varen venir un parell de nits amb sort desigual. Una amb aurores, però amb cel totalment cobert . Una altra sense cap aurora., malgrat la insistència d'en Vidar en veure-les i el seu afany per que tornéssim amb les targes plenes. Uns dies després es va mostar com un garant per veure les llums malgrat haver de conduir hores i hores.
El quart dia va ser la segona visita a Senja. L'indret era altament temptador per captar aquelles montanyes amb les llums del Nord. Després d'esperar una bona estona no se'ns mostraven les aurores. Vàrem decidir baixar del cotxe per fer, si més no, alguna foto nocturna. I sorpresa, sorpresa: Allà estava l'aurora. Molt tènue, impossible de veure a simple vista, però els sensors de les nostres càmares la varen captar perfectament. Donada la seua subtilesa vàrem poder fer exposicions més llargues i vàrem poder captar la vía làctia amb l'arc de l'aurora. L'endemà al revisar l'activitat d'aquella nit, vàrem comprovar que havia sigut molt al Nord i nosaltres la vàrem captar des de molt lluny.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

La següent nit va ser encisadora. Vàrem anar fins la frontera amb Finlandia (unes 4 hores d'anada i altres de tornada) i vàrem gaudir de la temperatura més extrema, -22ºC. I és que on teniem les localitzacions més espectaculars i properes (costa i fiords) els núvols entraven cada nit fent la guitza i vàrem haver d'adaptar el plannig en funció de la meteo. Aquesta possiblement va ser la nit amb millors llums. Si bé la localització no era cap meravella vàrem gaudir de l'espectacle fins que després d'unes 3 hores amb aquell ambient els meus peus i el frontal de l'objectiu (totalment glaçat) varen dir prou.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode

La cinquena nit vàrem visitar un indret què ja haviem estat, però que vàrem haver de sortir per peus de la nevada que ens va caure. En aquesta segona ocassió el cel es va obrir i ens va oferir el seu espectacle, amanit amb uns núvols que li afegeixen dramatisme a l'escena.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1,4, 4s, ISO 3200, trípode

Malgrat el lloc tan septentrional que hi erem era difícil trobar localitzacions sense mica de contaminació lumínica. Així i tot, les condicions del cel són molt millors que les del nostre entorn. Em va cridar l'atenció la quantitat d'estels fugaços que es veien i em va cridar l'atenció l'absència d'avions ( ! ). Setena nit, també exitosa.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 20s, ISO 6400, trípode

L'última nit en Vidar també ens va portar cap a l'interior, en un intent de fugir dels núvols. I així va ser. Vàrem estar en un paratge molt aïllat. Aquesta nit només vàrem estar a -18ºC, però feia un vent endimoniat que et feia entrar el fred per tots els racons. Però vàrem sobreviure. I igual que a les dues hores de baixar de l'avió estavem fent aurores, a les dues hores d'estar fent aurores vàrem agafar l'avió de tornada cap a casa.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode

22 comentaris:

  1. Tremenda cosecha te has traido Pepet, la primera con esa forma retorcida entre nubes, y el color en las dos ultimas sensacionales. Muy meritorio aguantar un frio tan brutal
    Saludos

    ResponElimina
  2. Curdons, no us queixareu pas del que vareu poder gaudir...

    ResponElimina
  3. Unas fotos realmente increíbles, la 2ª y la 4ª me han dejado si palabras. En fin, que envidia dan estas experiencias fotográficas. Enhorabuena!!!.

    ResponElimina
  4. Gracias por pasar, Xose. Nos fallaron las localizaciones más prometedoras, pero estoy contento con lo traïdo. Espero tu tercera entrega :-)

    Esteve, no em queixe. El que passa és que sempre volem més. A poder ser tot, je, je...

    Gracias por pasar Jose Antonio. Si tienes oportunidad de ir alguna vez no lo dudes. Algo que toda persona debería ver alguna vez en la vida.

    ResponElimina
  5. ¡Vaya, vaya! conque auroras boreales tenemos...
    Un auténtica delicia para los ojos.
    Pura belleza en tus fotos.
    Un abrazo

    ResponElimina
  6. Quina enveja, i de la bona, que és la que et fa pensar que tu vols fer una cosa pareguda (la mala és la que desitjas la mort a qui envejes :-D).
    Una maravella. Salut.

    ResponElimina
  7. Sí, Alfredo, toda una experiencia. Inolvidable.

    Chabier, gràcies per la part que me toca, je, je... :-)

    ResponElimina
  8. MOLT BONES VIBRACIONS...LA PRIMERA ES MOLT GUAPA

    SALUT
    JOAN

    ResponElimina
  9. Bones Pepet, una bona i variada col·lecció d'aurores la que has portat.
    Salut!

    ResponElimina
  10. Sí, Joan, molt bones vibracions :-)

    Uf! Pere ha estat difícil fer una tria. Segurament al continuar procesant en trobaré que m'agradaran més

    ResponElimina
  11. Una excel·lent crònica del viatge,crec que davant aquest espectacle s'obliden les penalitats. Se us van mostrar les aurores de mil formes, gràcies per compartir-les.

    Una salutació

    ResponElimina
  12. Caram Pepet!
    Extraordinari arxiu el que t'has emportat com a recompensa del viatge i de les visicituds del mateix. Realment són unes fotos meravelloses i impactants d'un camp de la fotografia que m'atrau molt.

    Una baraçada!

    ResponElimina
  13. Una bona colla segur que a l'arxiu esta a petar d'elles.
    M'agradat la crónica.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  14. Alba, realment les "penalitats" ara són anècdota. Sobre el terreny hi ha moments molt durs, però que s'aguanten amb estoicisme, je, je...

    Gràcies per la visita, Daniel.

    Esther, l'arxiu millor ni parlar-ne, hi ha una feinada tremenda.

    ResponElimina
  15. La primera és ben curiona, quina forma!
    També m'agrada la segona amb aquesta mena de fusió de la V.L i una aurora semblant un arc de Sant Marti.
    L'enhorabona.

    ResponElimina
  16. A mi se m'ha tallat la respiració veient el ventall de fotografies de l'entrada. Una mica més i m'ofego!
    :-)

    ResponElimina
  17. Jordi, de fet, al principi vàrem estar dubtant si era una aurora o un arc de St Martí, ja que a simple vista no es veia,

    Sussss, respira per molt anys més :-)

    ResponElimina
  18. Joder!!!
    Pero si te has traído todas las luces del polo para aquí!!!!
    Menudo espectáculo y vaya colección. Seguro que ante semejantes visiones la temperatura de -18ºC ni la notarías, no?!

    ResponElimina
  19. La temperatura no se nota hasta la segunda o tercera hora en el exterior...
    Un saludo, Iker.

    ResponElimina
  20. Ostres pepet, unes imatges excepcionals! No sabria dir quina m'agrada més!!!!Me n'alegro molt de que la collita hagi estat tant extraordinària!

    ResponElimina
  21. Menuda colección de obras de arte has traído del frío....
    Ha tenido que ser una experiencia increíble. Un saludo.

    ResponElimina
  22. Me gusta la segunda: una aurora que casi no es ... un híbrido entre aurora y arco iris (por la gama de color ... que ya se que solo es aurora).
    Estamos viendo ultimamente tantas fotos de auroras que creo que hemos alcanzado cierta saturación ... al menos es mi caso ... ojo, y que no digo que si pudiera no iría a afotarlas ... con toda seguridad.
    Saludos

    ResponElimina