dimecres, 28 de novembre de 2018

Darreres cuetades de tardor

Caminar solitari pel bosc quan encara és negra nit i el gamarús crida amagat entre el fullatge és una experiència corprenedora. Veure com despunta l'alba i les llums van guanyant pas a poc a poc és una experiència gairebé mística. 


Els colors de la tardor es comencen a mostrar i la ment viatja entre troncs i fulles buscant enquadraments i imatges que intenten transmetre la bellesa del que s'està veient. Havia anunci de boires i allà que vaig marxar buscant la conjunció màgica: boira+fageda+tardor. Però les boires varen quedar ancorades lluny, a la vall, i no es varen presentar a la cita.



Tot i això, captar com els primers rajos d'aquell dia comencen a acaronar el fullam més alt dels fajos mentre els troncs encara romanen en la foscor resulta un exercici entretingut que acaba d'arrodonir una bona matinal de fotografía.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada