divendres, 10 de març del 2017

Gásaladur

Hi ha un lloc a les Feroe on pots creure que les fades dels contes sí que existeixen. I aquest lloc s'anomena Gásaladur, un petit poblet ancestralment molt aïllat. L'accés per terra mai havia estat fàcil ja que calia salvar muntanyes de més de 400 metres de desnivell per arribar-hi. Per mar l'accés encara havia estat més difícil. Un lloc així estava abocat al despoblament i potser a l'abandonament total. La població va anar minvant i les cases varen ser progressivament abandonades, de manera que cap a 2002 només 16 persones hi residien (ovelles unes quantes més). Però l'any 2004 es va foradar la muntanya i es va construir un túnel que permetia l'accés en cotxe. I amb el túnel va arribar l'esperança que el lloc no esdevindria un lloc fantasma, de fet al 2012 ja hi havia 18 habitants (ovelles unes quantes més).
La bellesa del lloc és essencialment fantàstica (de conte de fantasia, vull dir) i el moment de llum que hi vàrem gaudir molt especial. Bellesa en estat pur. 

10 comentaris:

  1. Molta sort vàrem tenir d'aquesta ullada de sol, tot i que amb els núvols també li donen una atmòsfera de misteri. Una de les millors fotos que he vist d'aquest lloc. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Eduard. Recorde haver comentat en acabar aquesta sessió que a aquest lloc ja no calia tornar :-)

      Elimina
  2. És com un somni i la bellesa de la imatge no reflexa la dificultat extrema de fer-la, hi vam anar fins a quatre vegades per trobar aquesta llum extraordinària que tant bé has captat

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és difícil captar la bellesa quan les coses estan de cara...

      Elimina
  3. Realment viure en aquest poble ha de ser.. Com a mínim diferent.
    Un lloc espectacular, com crec que va ser tot el viatge, estaré atent a les properes entrades, espero poder seguir el ritme, que les dues primeres han sigut molt juntes ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que pots seguir el ritme. El que passa és que tenir tant de material crema en les mans :-p

      Elimina
  4. Cada cop aprecio els llocs solitaris on el silenci es respira.

    Preciosa captura, un bon viatge Srs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Esther. En aquest lloc es respirava silenci... i solitud...

      Elimina
  5. Això no és Eivissa, jeje.
    Molt bona.
    Salut amic.

    ResponElimina