diumenge, 26 de març del 2017

El gran Nord

A traves d'un dels dos tunels submarins que existeixen en Feroe, es pot accedir al grupet d'illes més septentrionals de l'arxipièlag. Quan passes el primer tunel sembla que has arribat a un altre mòn, però quan passes els altres dos o tres tunels que s'han foradat a la muntanya, els ulls i el cervell no tenen capacitat per metabolitzar tanta bellesa. Quan arribem al final s'acaba la carretera i comencen els somnis, realment o irreal.





Reculem i travessem (com no?) un altre tunel. I passem a l'illa de Kunoy. Un altre petit paradís.



Apart dels gran paisatges, com sempre, infinites possibilitats de captar detalls, escenes i retalls.




Com ja he comentat en alguna entrada anterior, els canvis de temps són constant, imprevisibles i molt ràpids. Pujaré aquesta seqüència de 3 fotos perquè vos feu una idea. Entre la primera foto (amb ullades de Sol) i la darrera només hi ha 5 minuts de diferència. Es pot apreciar com entra una cortina d'aiguaneu. En uns instants més ens havíem de refugiar a l'interior del vehicle.




La propera entrada ja serà l'última sobre el viatge a Feroe. Així que anims, que ja queda menys.

10 comentaris:

  1. Precioses, quins grans moments es van poder viure per uns mediterranis com nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament quan els feroesos venen a la Mediterrània també deuen flipar en colors :-)

      Elimina
  2. Queda del tot demostrat amb les vostres imatges que ha estat un viatge, molt ben aprofitat i que heu gaudit moltíssim, de tot plegat, entorn, fotografia i companyia.

    Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Esther ha estat una molt bona experiència. El país és una preciositat

      Elimina
  3. Es nota que us ho vàreu passar bé, i això es reflecteix e les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Miquel. Un viatge del tot recomanable i segurament en qualsevol època de l'any

      Elimina
  4. Realment unes fotos espectaculars, poques vegades he vist cases, poblacions en definitiva la mà de l'home tan ben integrada en el paisatge. Com heu xalat en aquest viatge.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home Jordi, hi ha valls pirinenques o a Picos que encara tenen petits llogarets ben integrats i on la natura també fa que les condicions de vida siguen ben difícils en el segle XXI (ni vull pensar en fa 200 o 300 anys...)

      Elimina
  5. Un bon recull de fotos que us heu portat però segur que amb el temps valorareu la experiència per sobre les fotos, enhorabona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com bé saps aquests viatges romanen en el record per sempre més. Dius bé, com el bon vi, amb el decurs del temps guanyen i es valoren més encara

      Elimina