diumenge, 3 d’abril de 2016

Segons qui s'ho mire

La d'ahir va ser una matinada gris, molt gris i freda. Les boires conjuguen normalment bé amb la llum del Sol ja que creen el seu joc de llums i ombres oníric donant molt de joc fotogràfic. Però ahir no va haver Sol. Tot i això veure dansar les boires per les valls sempre és un espectacle digne d'admiració.


Com que no va haver possibilitat de fer coses en color va ser un bon moment per intentar crear alguna imatge més personal, més íntima. Alguna imatge d'aquelles que pot agradar molt o gens segons qui s'ho mire.

9 comentaris:

  1. La segona amb aquest enmarcat en blanc és més arriscada i m,agrada. Una abraçada, Josep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un matí fotogràficament bastant estèril, però aprofitat perquè vaig descobrir un lloc amb moltes possibilitats per altres dies amb millor llum ;-)

      Elimina
  2. De tons suaus, m'agrada la primera.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Esther. Aquí hem de venir, és un bon lloc...

      Elimina
  3. Wm quedo amb la priemra. Si surt el sol i les boires es posen roges, triunf. Una altra vegada serà.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això segur. Per falta de més ocassions no serà, ja t'ho dic

      Elimina
  4. Bonico joc de colors i formes.
    Salut company.

    ResponElimina