dimecres, 10 de febrer del 2016

El meu premi

Aquella tarda vaig estar pensant molta estona si valia la pena sortir a intentar-ho. El cel havia estat cobert tot el dia i ho seguia estant. Però a última hora semblava que s'obria una mica i es va activar l'interruptor del sisè sentit. Recorde que abans de sortir de casa li vaig dir a la dona: "Aquest és un d'aquells dies que puc tornar sense fotos o, per contra, amb la memòria plena".
En arribar a la localització (un clàssic) la cosa pintava molt bé: cel amb núvols interessants, una escletxa a sobre de l'horitzó i mar mogudeta. Ara ja només quedava que batre la coctelera i esperar una mica.


I, com era d'esperar quan el Sol va arribar a l'alçada de l'escletxa, l'espectacle va estar servit. Va haver una explosió de llum i color d'aquelles que es pot veure molt poques vegades. Els núvols es van tenyir de vermells i taronges mentre les onades batien constantment. Sabent que estava davant d'una ocassió especial calia temperar els nervis i actuar amb sang freda, encara que de vegades és ben difícil...


Les fotos d'avui són d'aquelles que hom podria pensar que porten la saturació a tope. Res més lluny d'això, la saturació de color està baixada 8 punts i així i tot sembla que estem davant d'una situació irreal. I aquesta és la veritable essència de la meua manera d'entendre la fotografia: haver visitat aquest lloc centenars de vegades fins trobar una situació tan extraordinària com aquesta sense necessitat de crear-la artificialment. El premi a la constància i al deixar-se sorprendre per la natura. El meu premi.

16 comentaris:

  1. Enhorabona. Ara mateix estava parlant amb una companyera de les màsqueres de luminosidat i de les situacions irreals que es veuen.
    Aquesta entrada és la demostració de que hi ha vegades que els que som clàssics també tenim premi. Per tant,enhorabona.
    La segona és preciosa. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu objectiu no és aconseguir imatges idil·liques, és gaudir la natura. I quan la natura em dona un regal jo intento captar-ho.
      Salutacions

      Elimina
  2. Uau!!! la segona bèstial.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Quin espectacle, jo a vegades aquestes no m'atreveixo ni a publicar-les.
    Aquest indret clàssic tinc un dubte, es a la Costa Brava (si és així crec que sé on és), o bé es a ses Illes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Jordi. Quan participava en foros i pujaves fotos com aquestes sempre havia algun espavilat que et deia que tot era PS... :-P
      Aquest lloc és en Eivissa, els illots d'Es Vedrà i Es Vedranell.

      Elimina
  4. Les dues últimes son molt bones.
    La sort és per a qui la busca.
    Salut company.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sort és per a qui la busca, efectivament, perquè et toque la rifa cal comprar butlletes

      Elimina
  5. Molt bé, si senyor! I a sobre l,has desaturat. Realment són moments molt excitants i que cal tenir el cap fred i el pols ferm. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. He hagut de desaturar els vermells perquè eren un escàndol. Espero haver de fer el mateix amb els verds la propera setmana :-)

      Elimina
  6. Buena serie Pepet!, veo que el cielo se encendió a muchos lúmenes. Disfrutarías como un niño no? Un saludote.

    ResponElimina
  7. Magnífico amanecer. Me gusta mucho la tercera, ya que en el formato horizontal nos deja ver mas el color y fuerza que tiene la imagen. (en mi modesta opinión)
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por pasar Marco. Es un atardecer, los valencianos cuando ven fotos crepusculares siempre piensan q es un amanecer, ja, ja....

      Elimina
  8. Quan la sort et somriu cal aprofitar-ho de valent, aquesta és la primera regla dels nature photogaphers...
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal aprofitar-ho de valent siguis on siguis. A veure aquestes imatges siberianes ;-)

      Elimina