dimecres, 4 de novembre de 2015

El ball de troncs

Aquell dia el pronòstic del temps no era gens prometedor. Així i tot, quan estàs lluny de casa, cal aprofitar i intentar treure el màxim de les situacions perquè és posible que no hi tornes a anar a aquell lloc mai més.
A les 8:00 del matí vaig començar a caminar sota una fina pluja. Una hora i mitja després estava en la localització triada: els penyasegats. La pluja combinada amb un persistent vent va fer infructuosa l'opció de fer fotos malgrat que el que tenia davant meu era preciós. Així que després d'uns pocs intents on era imposible sortir-se'n amb els filtres, la cámara i el paraigua vaig decidir marxar. El dia prometia ben poc, ja que el pronòstic del temps per la tarda encara era pitjor. Vaig endinsar-me en el bosc i una mica més a recer del vent vaig fer algunes fotos sota el paraigua amb la compacta. I em vaig posar a caminar, tot sol, per aquell bosc encantador. La passejada per sí sola ja valia el seu pes en or tot i que que no hi hagués fet cap foto.
Però va haver un moment on es va produir el miracle: va parar de ploure i va entrar la boira. Una boira espesa, d'aquelles de tallar amb ganivet.


I amb la boira va arribar la pèrdua de la noció del temps. Caminar, mirar, cercar composicions. El ball de troncs de la fageda se m'oferia amb totra la seva esplendor. Durant uns instants un cervató em va estar observant encuriosit. Segurament algún follet també em mirava.


Aquests darrers dies he llegit en diferents blocs de fotògrafs amics com els absorbeix el bosc i com passa el temps quan estàs a dintre seu. Doncs aquell dia va haver un moment que vaig veure que començava a enfosquir. Vaig apretar el pas per tornar. Quan vaig seure al cotxe vaig notar que les cames em pesaven. Eren les 18:00. Havia passat 10 hores a dintre del bosc, no m'havia assegut en tot el dia i només que havia menjat unes galetetes a migdia.

14 comentaris:

  1. Molt maques, sobretot la primera, aquest brot verd es màgic.
    salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi. A veure si li dones una mica de vidilla al teu bloc ;-)

      Elimina
  2. La primera la trobo collonuda, enhorabona!!

    ResponElimina
  3. Aquestes boires combinades amb les soques dels faigs són molt i molt guapes. A mi m'agrada doncs la tercera, poder perquè el contrast d'aquest verd és molt fort i original. La de la branca sense cap dubte que està molt bé, poder un pel caiguda per buscar-li algun defecte. Això no és Eivissa, no? ;-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Eduard, ni és Eivissa ni són pins. Però és una altra illa molt al Nord amb una fageda increïble

      Elimina
  4. Delicadas imágenes ... muy bonitas ... todas con un encanto particular: la primera por la nota de color, la segunda por ese punto de imperfección y la tercera, por esa ruptura en el ritmo de la imagen. Bien aprovechadas esas horas en el bosque ...
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Juan Carlos. Pillé las hayas muy verdes todavía, pero la jornada dio mucho juego gracias a la niebla.
      Un saludo

      Elimina
  5. Demuestras tener un buen ojo clínico para ver esos detalles de la naturaleza que a otros se nos escapa.
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por el halago. El "ojo clínico" me interesa desarrollarlo sobretodo en otra faceta de mi vida :-D
      En el día de las fotos de esta entrada fue un factor importante el tiempo ilimitado y la paciencia buscando encuadres, haciendo barridos del bosque con el tele

      Elimina
  6. És la màgia de la boira, fa que el temps s'aturi i que un perdi el món de vista.

    Precioses!

    ResponElimina