dimecres, 11 de març de 2015

La boira i la cirereta

Imatges d'un dia tancat, d'aquells que penses que no será el millor dia per treure profit fotogràfic. Cel pla i gris, plugim, fred... Però els dubtes comencen a esvair-se quan, un cop arribat a la localització, les boires varen començar a dansar i desfilar per sobre de les agulles. Tot un espectacle, la bellesa del qual no he sabut reproduir ni de bon tros.

 
 
I com a cirereta final una escletxa de llum d'aquelles que dona uns segons de màgia i sensació de que ha valgut la pena estar-se dempeus més d'un hora en el mateix lloc, amb les mans glaçades i amb molta son.
 

8 comentaris:

  1. A la primera es veu circular la boira. Sempre he cregut que quan fas l,esforç d'aixecar-te i sortir al camp, la natura et té preparat un regal. Cal saber-lo trobar, es clar. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Eduard, sempre tenim regal, encara que de vegades siga molt petitó :-)

      Elimina
  2. Ho veus!!!! Com montserrat ens guarda encara sorprese.
    Quan tingui el meu amiguet, aquell que em mirarà amb ulls tendres,cap allà anirem!!!
    Bones imatges,bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paciència que és la mare de la ciència. Ja em presentaràs el teu amic :-)

      Elimina
  3. M'agrada molt la primera, és la demostració del que moltes vegades dic: "quan una foto és bona, no necessita color..." ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel "cumplido" Pere, et dec una cervesa :-)

      Elimina