Es Canaret és un lloc del la costa Nord d'Eivissa amb una bellesa especial. Malgrat el foc de fa uns anys el lloc ha conservat un encant molt especial i quan arribes arran d'aigua te n'oblides dels cadàvers de pi que has recorregut en la baixada. És curiós que per arribar-hi s'ha de creuar els jardins d'una casa (mansió) particular per un camí habilitat i degudament senyalitzat.
Buscant información sobre el lloc he vist que aquest indret pertanyia a un pagès anomenat Xomeu d'en Marçà. Molt sovint, Xomeu no tornava a casa de nit i dormia en una cova que hi ha a tocar de la cala per tal de guanyar temps i sortir d'hora a l'endemà amb el seu llaüt a pescar gerrets o conrear el seu hort. Amb l'aigua que manava de la Font d'es Canaret i recollia en el safareig regava la vinya. En la cova tenia un poal on trepijava el raïm i unes quantes botes on emmagatzemava el vi que produïa. Xomeu també criava conills i com que no tenien l'habilitat de nedar els tenia confinats en l'illot d'es Canaret que veieu en la foto. El fill de Xomeu, que també es deia Bartomeu com el seu pare, va portar una vida molt semblant a la del seu pare i va seguir fent pràcticament les mateixes coses.
Però varen arribar els anys 60 i amb ells el turisme, els hippys i els nòrdics. I la vida de la illa va fer un tomb com no s'havia produit des dels principis dels temps. I els terrenys varen ser venuts, una historia llargament repetida a Eivissa. El comprador va ser Herr Sieffried Otto, propietari d'una multinacional alemanya que fabrica paper moneda. I es va construir una casa amb una torre, a l'alçada de la seva categoría, a tocar de la cala. I així va ser com el propietari d'aquests terrenys va pasar de ser un pagès d'espardenya a ser un multimilionari de sabata.
Sembla que el camí a la cala va intentar ser tancat en varies ocassions. Però afortunadament, en aquest cas, les autoritats no ho varen permetre i encara es pot pasar a gaudir d'aquest solitari i encisador racó.
f/8, 30s, ISO 400, degradat neutre de 10 passos
me alegra que no permitieran cerrar el camino y que se pueda llegar a ese encantador lugar todavía
ResponEliminaabrazos
Hola Marga. Hay muchos otros ejemplos en la isla en que propietarios de terreno han cerrado y hecho lo imposible por cortar caminos a lugares públicos. Ésta de la entrada de hoy es una honrosa excepción.
EliminaInteressant el que expliques.... Lloc molt xulo.
ResponEliminaLloc molt xulo Esteve i amb unes aigües d'una transparència increïble.
EliminaL,efecte de l,aigua molt guapo tan bonic. M,has d,explicar que són els gerrets :-)
ResponEliminaEl gerret és un peix no gaire gran, com una sardina aproximadament. La veritat és que a Catalunya jo no l'he vist mai als mercats. En Eivissa es pesca molt, jo l'he menjat en escabetx i és una delícia :-)
EliminaWhat a beautiful place and exquisite photography!
ResponEliminaHello Jarek and thanks for your comment. If you want to read the text you've a link to the google translator in the right column.
EliminaUn lloc preciós, i amb una bonica història ben explicada.
ResponEliminaEncara sort que almenys, no han tallat el camí.
Bonica foto.
Salut.
Sembla que aquest lloc es podrà seguir visitant durant molt de temps. N'hi ha molts altres que no és possible fer-ho en contra de totes les lleis.
EliminaLovely! great picture, nice clouds with that pink color of the sunset.
ResponEliminaThanks, ilde. Lovely and quiet place. You can hear the silence from here...
EliminaUn lloc que sembla molt interessant, i una història amb final feliç, per fi. Salut!
ResponEliminaSí, Miquel. No sé si el final de la història és tot el feliç que podria haver estat...
EliminaUn lloc com per estar una temporada de vacances quan no és inveít pel turisme.
ResponEliminaUna sort i tot un detall el no tancar-ho i així poder.ho gaudir.
Abraçada.
Esther, és un lloc d'aquells apartats i poc conegut on, fins i tot a l'estiu, es pot gaudir d'una relativa tranquil·litat
EliminaEl lloc és molt interessant, sembla la costa e Oregon.. ;-)
ResponEliminaPer cert, la "pedra" queda reforçada per la llarga exposició, ben triat!
Ara sí que m'has deixat "de pasta de moniato": La costa d'Oregon... Si tu ho dius...
EliminaEl lloc és molt guapo, però molt limitat en quant a enquadraments, perquè la casa està just a la dreta de la imatge i no hi ha gaire alternatives.
piękne zdjęcie przy długiej ekspozycji
ResponEliminaDziękuję Barbara. Zadowolony lubisz
EliminaExcelent indret Pepet i molt bons nuvols a l'horitzó. Tot i que et confesso que m'agrada aquest enquadrament triat, has pensat en fer una panoràmica o un retall en format panoràmic per exemple?
ResponEliminaSalut ;)
Hola Dani, gràcies per passar. L'enquadrament que he pujat és el "clàssic" del lloc. N'hi ha d'altres, és clar, un panoràmic tens raó que no quedaria gens malament :-)
Elimina