dimarts, 7 d’octubre de 2014

Es paller des camp

Torne a portar al bloc la imatge d'una icona fotográfica a l'illa d'Eivissa: Es paller des camp. Un monòlit imponent ubicat en un lloc encantador i de gran bellesa. A l'estiu el Sol surt més amunt i es pot fotografiar "des de l'altre costat". Vos deixe dues imatges d'aquest estiu: una des de dalt i una altra des de baix. Això sí, totes dues amb els cels que vaig tenir durant 10 dies seguits...
 
 f/8, 1/13s, ISO 100

f/8, 1/4s, ISO 100
 
No fa gaire vaig llegir una entrada de Jose Fernandez al seu bloc comentant la caiguda de diversos monòlits de la costa asturiana per la força del mar. Sovint hem parlat de la "bassa mediterrània" comparant amb el Cantàbric. En el bloc "Ibiza a Pie de Foto" vaig veure no fa massa temps una imatge des paller des camp de fa uns 50-60 anys que em va deixar bocabadat. Es pot veure com l'acció de la natura ha anat malmetent la mole rocosa i fa presagiar que arribarà un moment que l'estructura completa s'acabarà desplomant. Sembla que la Mediterrània tampoc és tan dòcil. Espere, no obstant, poder seguir fotografiant-lo durant molts anys més.
 
 f/22, 13s, ISO 100

8 comentaris:

  1. Buena serie, me gustan esos tonos magentas de la tercera así como la composición.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Marco. Mi preferida también es la tercera

      Elimina
  2. Quan de importants són els cels amenaçadors per donar-li força però, després no seria la mediterrània :-) Els nostres paisatges transmeten altres sensacions ben oposades.
    Sembla que aquest monòlit el tens una mica allunyat de la vora de l'aigua, segur que us durarà força. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa molt que vaig decidir que quan hagués decidit sortir a fer fotos ho faria, independentment de les condicions meteorològiques. Després es fa el que es pot, je, je...

      Elimina
  3. Un lloc preciós.
    Seria una pena que el mar ho derroqués. Però la naturalesa és aixina.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bo, a mi m'agrada més com està ara que com estaba fa 50 anys. Ja vorem que passa amb 50 anys més (o almenys intentarem arribar a vore-ho) :-)

      Elimina
  4. Veig que encara queden llocs amb potència, enhorabona per les fotos i per estar allà.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc té moltes i moltes possibilitats. Després ja saps que la llum pot acompañar més o menys.
      Una abraçada, Pere!

      Elimina