dijous, 3 de juliol de 2014

Flameja el Sol ponent


Flameja al sol ponent l'estol de veles  
en el llunyà confí del cel i l'aigua.  
La mar, inquieta, com un pit sospira  
en la platja reclosa i solitària.  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...  
D'on pot venir la inquietud de l'ona?  
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.  
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.  

                                                               Joan Maragall

Canon 5DII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 100mm
f/11, i/40s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

8 comentaris:

  1. Vatja colors y degradats mes guapos Pepet.
    Un abraç

    ResponSuprimeix
  2. Apa!!! aquest cel, és.... un cel Neus,ja,ja,ja.
    Bon moment, quiens colors.
    Abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Sí, J Luis, un cel d'aquells que malgrat que no hi haja cap núvol solen lluir molt bé

    Sip, Esther, que hi farem, sóc així de monòton :-)

    ResponSuprimeix
  4. Un cálido amanecer, con unos bonitos tonos.
    Un saludo

    ResponSuprimeix
  5. Molt guapa.
    Te un aire minimalista que m´agrada molt.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  6. Marco, és un atardecer "Sol ponent" :-)

    Gràcies per passar, Vicent

    ResponSuprimeix
  7. Una bona manera d'aprofitar un cel ras, de vegades marxem cap a casa i no recollim aquest premi, per tons i composició una foto relaxant ;-)

    ResponSuprimeix
  8. Sense grans pretensions, una d'aquelles tardes que estas dubtant si sortir fins l'últim moment :-)

    ResponSuprimeix