dijous, 13 de març de 2014

La faula dels peus mullats

Una cosa habitual en mi quan vaig a la costa a fer fotos és acabar amb els peus xops. Ja feia temps que em volia comprar unes botes altes, però, per una cosa o una altra, havia anat passant el temps i no ho havia fet mai. Un dia vaig decidir que ja n'hi havia prou, que s'havia acabat. Així que vaig anar a una coneguda cadena  francesa de roba esportiva i vaig comprar un parell de botes. Content com un nen amb sabates noves (mai millor dit) vaig decidir que calia estrenar-les. Per una ocassió tan especial calia visitar alguna localització amb solera, així que després d'una bona matinada vaig enfilar cap a Cala d'Hort. 
Vaig arribar, encara a les fosques i vaig aparcar. Vaig agafar les botes i em vaig posar la primera bota en un peu. Ui, no! que aquesta és la de l'altre peu. Me la vaig posar. Vaig agafar la segona bota i....... Era del mateix peu que la que ja tenia posada! Me'n vaig emportar de la botiga dues botes del mateix peu. Si més no eren del mateix número. Així que vaig estar fent fotos de nou... amb els peus mullats.
Conclusió: Si mai compreu unes sabates o botes en aquesta coneguda botiga francesa de roba esportiva i no venen lligades entre elles, comproveu de quin peu són :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm
f/11, 0,6s, ISO 200, degradat neutre de 3 passos, trípode

14 comentaris:

  1. Jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
    A mi també em va passar! li vaig comprar al nen la mateixa sabata!

    ResponElimina
  2. Jo tinc botes altes i també vadeador fins al pit. Amb les botes altes, fins a les engonals, en qualsevol badada també m'entrava aigua. És molt millor el vadeador.
    De ses formes, qui vulgui peixos ... que es mulli el cul, jeje.
    Guapa foto.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Una imagen muy natural con un buen control de la luz. Un saludo

    ResponElimina
  4. Sussss a nosaltres ja ens val, però a la de la botiga també...

    Vicent, si m'ha d'entrar aigua que m'entre, però deixam almenys portar una sabata de cada peu :-)

    Gracias por pasar, Marco, un saludo

    ResponElimina
  5. Quina llum tan mediterrània, una preciositat. S'ha d'anra molt en compte en aquests magatzems, cerc que a tts ens han passat coses d'aquestes...Una abraçada

    ResponElimina
  6. Jajaja, jo també puc dir-hi la meva, me'n vaig anar de viatge i la meva filla i jo havíem comprat un parell de botes en la mateixa cadena que Vostè... total, que vaig marxar i quan vaig anar per posar-me-les, havia agafat una de meva i una de la meva filla...
    Total, vaig tenir que fer-ho tot amb "sabatilles" ;-)

    ResponElimina
  7. Quan m'ho vas explicar imaginava la teva cara de sorpresa i la situació...amb el temps fa gràcia en el moment ràbia.

    La de anècdotes que tenim per explicar!

    ResponElimina
  8. Sí, Eduard, és el que té comprar en multinacionals de tracte impersonal :-)

    Home, Pere, podríes haver-te posat la bota bona que portaves a un peu i una sabatilla a un altre...

    Esther, més que rabia en el moment el que vaig pensar és que jo era un g_l_p_y_s.

    ResponElimina
  9. M'agrada molt la fotografía, aquest illot il·luminat per les primeres llums és un luxe.
    Veig que no sóc l'únic que ha tingut problemes en aquesta coneguda botiga, una vegada que havia de fer una travessa de quatre dies pel pirineu hi vaig anar a comprar un fogonet... que va resultar que no funcionava. Em va tocar estar uns quants dies menjant fabada freda.

    ResponElimina
  10. No pasa res, jo tinc un badeador fins al sobaco y fa poc m'entra l'aigua pel pit, així que no se lo que será meins mal, casi millor mollarse els peus!!
    La fotografÍa em pareiz molt bona, te una llum molt bonica.
    Un abraç

    ResponElimina
  11. jo, també tinc unes botes comprades, suposo que al mateix lloc i la meitat de dies acabo amb els peus molls, és que cada vegada volem estar més aprop, més al peu del canó.

    ResponElimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Mmmmmm, Alytes, fabada freda i gelatinosa, només de pensar-ho se'm fa la boca aigua

    Ja, J Luis, igual al fuinal lo millor es passar de tot

    Sí, Jordi, som així de dedicats a la nostra missió

    Daniel, com que cada dia queden menys coses de les que riure, que menys que riure'ns de nosaltres mateixos, no?

    ResponElimina