dimarts, 18 de juny de 2013

El cant de les sirenes

En aquesta cala les onades ressonen contra les parets del penya-segat produint un fort estrèpit. Aquell soroll fort i insistent, repetitiu, em va fer venir a la ment el cant de les sirenes i, per un moment, em vaig sentir temptat, com Ulises. Estar aquí de nit, sol, a les fosques, produeix la sensació que la mar va a engolir-te en qualsevol moment. Saber-te petit, mínim, ínfim, vulnerable...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

13 comentaris:

  1. Ja veig que últimament estem coincidint en les nocturnes, és una cosa que enganxa.
    Molt bones Pepet.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Uau Pepet, espero que estiguessis lligat i ben lligat...però llavors?? :P com vas fer la foto? :)

    Abraçada.


    ResponElimina
  3. A vore si un dia fem alguna escapadeta nocturna junts, Vicent :-)

    Esther, en algun moment més que lligat vaig estar una mica acollonit :-)

    ResponElimina
  4. És una sensació que he experimentat alguns cop, la més forta a la platja de Laga al Pais Basc... on ja m'acomiadava d'aquest mon... jeje
    Sembla que som propensos a la nit ;-)

    ResponElimina
  5. Diuen que el cant de les sirenes eren els cadells de vellmarí (bou marí o foca mojo) que ploraven dins la cova on eren guardats. Fa uns anys se'n varen veure per aquestes costes.: (http://dbalears.cat/actualitat/balears/bussejadors-albiren-al-toro-una-foca-monjo-especie-extingida-a-les-balears.html).

    ResponElimina
  6. Sí, Pere som propensos a la nit. Potser algú m'ho ha encomanat :-)

    Guai, Eduard, gràcies pel comentari i per la info :-)

    ResponElimina
  7. Ostres Pepet, quina por!
    Jo no he sentit mai aquests cants.
    Veig que ha començat la temporada de nocturnes i dels mosquits.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Bo,Jordi, jo els mosquits encara no els he catat, però espere poder-ho fer ben aviat :-)

    ResponElimina
  9. Bones nocturnes Pepet.
    De quan en quan va be remoure la sang i sentir-te viu, encara que acollonit, jejeje

    Salut!!!

    ResponElimina
  10. Una entrada molt reflexiva Pepet.

    Que tindrá la nit que a tots ens acaba captivant i que tindrà la mar que a molts fotògrafs ens obssessiona i si a més ho combines tot en una mateixa fotografia com has fet tu el còctel pot resultar de lo més temptador.

    A més a més, la soledat (tot i que no cal estar-ho realment físicament, a vegades fins i tot per seguretat) ens porta gairebé sempre a la reflexió interna, a la retroinspecció d'un mateix i fins i tot a plantejar-se coses que d'altra manera no ho hagusseim fet.

    Aquesta foto la trobo intimista, em reporta soledat però a lhora serenitat i calma...

    Salut!

    ResponElimina
  11. Una entrada molt reflexiva Pepet.

    Que tindrá la nit que a tots ens acaba captivant i que tindrà la mar que a molts fotògrafs ens obssessiona i si a més ho combines tot en una mateixa fotografia com has fet tu el còctel pot resultar de lo més temptador.

    A més a més, la soledat (tot i que no cal estar-ho realment físicament, a vegades fins i tot per seguretat) ens porta gairebé sempre a la reflexió interna, a la retroinspecció d'un mateix i fins i tot a plantejar-se coses que d'altra manera no ho hagusseim fet.

    Aquesta foto la trobo intimista, em reporta soledat però a lhora serenitat i calma...

    Salut!

    ResponElimina
  12. Bernat, segur que a tú, la mar, t'ha acollonit de debò en més d'una ocassió :-)

    Daniel, gràcies per passar i pel teu acurat comentari. M'alegra saber de tú :-)

    ResponElimina
  13. A a mi llegir les teves interessants entrades Pepet.
    Ara amb la petitona el temps es redueix bastant però a mesura que va sent una mica més autònoma tinc alguna llibertat més i he decidit no perdre les antigues i bones costums de passar pels fòrums dels coneguts ;)

    ResponElimina