dissabte, 28 de juliol de 2012

Un lloc dues visions

A mis soledades voy,
de mis soledades vengo,
porque para andar conmigo
me bastan mis pensamientos.

¡No sé qué tiene la aldea
donde vivo y donde muero,
que con venir de mí mismo
no puedo venir más lejos!

Ni estoy bien ni mal conmigo;
mas dice mi entendimiento
que un hombre que todo es alma
está cautivo en su cuerpo.

Entiendo lo que me basta,
y solamente no entiendo
cómo se sufre a sí mismo
un ignorante soberbio.

No me precio de entendido,
de desdichado me precio,
que los que no son dichosos,
¿cómo pueden ser discretos?

Dijeron que antiguamente
se fue la verdad al cielo;
tal la pusieron los hombres
que desde entonces no ha vuelto.

                                                            Lope de Vega

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 80mm
f/11, 1/30s, ISO 100, trípode i cable

L'altra visió la podeu veure aquí

6 comentaris:

  1. Bravo Lope!! bonitas son tus palabras.
    Pepet m'agrada la teva versió.
    Demostrem que dues persones poden donar diferents punts de vista del mateix motiu.

    ResponElimina
  2. Molt bona també la teva versió.
    És curiós com en el mateix lloc i la mateixa escena cadascú la interpreta a la seva manera, donant la seva pròpia versió del que està veient. Ahi rau una de les grandeses d'eta afició nostra.
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Sempre que vaig a fer fotos amb algú m'¡agrada veure després quines coses diferents a fet l'altra persona en el mateix lloc. És una bona forma d'aprendre :-)
    Per cert, Pere, jo no estic fet cap poeta, ja vulgués jo...

    ResponElimina
  4. Influeix l'estat d'anim del moment de fer la foto o son dues maneres diferents de entendre les coses?
    Molt bones les dos, tan la teva com la de l'Esther

    Salut!!

    ResponElimina