divendres, 20 d’abril del 2012

De 17 a 200

Aquesta setmana de vacances he estat molt mandrós. Només que he matinat un dia per fer fotos. Segurament el poder fer postes de Sol sobre la Mar ajuda a no matinar, ja que captes llum crepuscular a hores "civilitzades". Quan només que tens l'opció de l'eixida no et queda altra...
Sempre he pensat que la llum de les postes i la de les eixides de Sol és diferent. Al matí trobe que els tons són més rogencs i al vespre més daurats. Igual són coses meues, no se... L'encant que té el matí és que, normalment, no et trobes ningú i pots gaudir tot solet del lloc. Al vespre sempre trobes algú, de vegades massa.
El matí que vaig matinar vaig venir a aquest lloc:

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/10, 0,5s, ISO 100, degradat de 2 passos neutre, trípode i cable

Un cop el Sol ja estava altet i el cel havia perdut el color havia arribat el moment de passar dels 17 als 200mm i captar algún detall. Les parets rogenques d'aquest lloc em varen regalar un joc de reflexes en la Mar que calía aprofitar. O, almenys, intentar-ho...

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/5, 1/60s, ISO 200, polaritzador, a pols.

7 comentaris:

  1. Precioso lugar Pepet, y que bien nos lo muestras. A veces es toda una suerte el no tener que madrugar para pillar buenas luces.
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Diferentes, pero muy chulas las dos. Creo que no es mala idea la de dejar por unos minutos el gran angulas y coger el tele. Tendré que obligarme.
    Con respecto a lo que comentas de la luz, no lo tengo claro: a veces la luz del atardecer es muy rojiza. Yo creo que depende del tiempo. Siempre he entendido que los atardeceres son rojos cuando viene buen tiempo, y grises cuando va a empeorar. Con los amaneceres ocurre todo lo contrario.

    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Xose, las puestas son mucho más agradecidas. No madrugas y según cómo ves el cielo puedes decidir si sales a afotar o no. Los que vivimos en Catalunya hemos de madrugar y salir a oscuras de casa sin ver el cielo ni hacerse idea de cómo será la cosa. Es una loteria :-$

    Alfredo, es una apreciación totalmente subjetiva. Así, de memoria, creo que la mayoría de fotos que tengo de atardeceres tienen tonos más dorados (aunque también tengo muchas rojizas, je, je...)

    ResponElimina
  4. Bones, Jo coincideixo amb tu amb el tema dels colors, si tens sort el matí solen ser molt mes potents i vermells i a la tarda mes càlids i daurats, però això pot estar influenciat també per el lloc on vivim...
    Seguint els meus gustos amb quedo amb la primera sens dubte ;-)

    ResponElimina
  5. Coincidom plenament amb les apreciacions de l'amic Pere. Però jo també visc a la Mediterrània i això suposo que marca una mica. És cert això de la loteria que és quan matines per fer una alba, mai saps amb seguretat el cel que hi haurà. Amb els capvespres mires el cileo i ja saps el que tindràs i si convieno o no anar.
    salut.

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada la segona, per que
    no m'agrada la rutina "en la variedad esta el gusto" així es desenvolupa una nova visió.
    M’agraden els colors i els dibuixos que has captat.
    Jo aportaria una nova opinió les albades tenen una durada de color mes curta que els capvespres.
    Salut Pepet.

    ResponElimina
  7. Pere, Vicent, Esther, gràcies per les vostres aporeciacions :-)

    ResponElimina