Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.
Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...
Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...
Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...
Lluís Llach
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/11, 5s, ISO 400, filtre degradat invers de 3 passos i gegradat neutre de 2 passos, trípode, cable disparador.
Preciosa imagen Pepet con unos colores suaves y calidos que hacen de esta una toma visualmente agradable, un saludo muy cordial desde Reinosa.
ResponEliminaBona compo, nitides i colors, la pedra et convida a recorre el camí cap a l'horitzó.
ResponEliminaEns estàs mostrant una Eivissa desconeguda, al menys per mi :))
Seva, gracias por tu comentario. Me gusta que te guste :-)
ResponEliminaPere, a Eivissa les localitzacions són infinites. Sembla que ho ajornarem, però ja tindrem oportunitat de gaudir-ho junts. Aquest dia anava a fer una foto molt concreta, però estava ple de iots fondejats. Tornaré a fer la foto que va quedar pendent per Tots Sants, je, je...
Vostè te molt mala baba!!
ResponElimina:))
Espero poder,unir-me al segon? o tercer intent?je,je,je.
ResponEliminaBonica imatge Pepet,com sempre.
Salut!
Ja sabeu que quan digueu: ja!
ResponElimina