dimecres, 21 de setembre de 2011

El Carraixet

Una imatge presa en terres valencianes. La millor terreta del món, je,je...
Vaig quedar per fer la sessió amb l'amic Vicent. Feia uns 25 anys que no venia a aquest lloc (com passen els anys...). El cel no va acompanyar tant com l'anterior vegada que vàrem quedar per fer fotos. El lloc tampoc va ser gran cosa per les expectatives que ens havíem creat. Així i tot hi ha alguna que es pot salvar...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 67mm
f/8, 1/10s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode i cable disparador.

11 comentaris:

  1. Una toma sencilla pero con unos colores pastel encantadores. ademas con el sol semioculto muy bien situado en el encuadre, un saludo desde Reinosa.

    ResponElimina
  2. Els tons càlids i la suavitat del mar li donen un poder calmant destacable, me la miraré quan estigui alterat!!
    ;)
    Salut!

    ResponElimina
  3. Com m'agraden estos colors i la suavitat de la foto, sense estridencies, una molt bona matinada

    Salut!!

    ResponElimina
  4. Seva con un cielo más cañero hubieramos hecho unos reflejos de muerte, pero hubo lo que hubo...

    Gràcies per passar, Pere.

    Sabrina, gràcies per passar i per comentar :-)

    Bernat, m'agrada que t'agrade

    ResponElimina
  5. M'agradem els colors suaus,
    però...aix,no ho se, emfalta alguna cosa,més.
    Salut!

    ResponElimina
  6. A mi també em falta quelcom més, Esther. Però és que el lloc va ser bastant decebedor, no havia gaires possibilitats...

    ResponElimina
  7. M'agrada molt com has jugat amb les proporcions dels elements. Els tons molt guapos.

    ResponElimina
  8. Hola Pepet.
    Molt acertat el teu comentari. Jo també feia molt de temps que no tornava a aquest lloc i tenia unes expectatives idealitzades.
    A més no vam tenir res de sort amb el cel que ens va tocar. Però a veure qui ens lleva el "armosaret" que ens foterem, jeje.
    Ja tenim excusa per a repetir.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  9. La composición es sencilla, cierto. Pero es una de esas fotos que te quedas como enganchado mirandola, tal vez por la sencillez de esas lineas, los tonos, ese sol que asoma tímidamente....
    Estamos acostumbrados a que las fotos para que "funcionen" han de tener tal o cual elemento en primer plano (hay que cumplir las reglas ;-) y tal vez por eso me gusta, es diferente.
    Un saludo Pepet.

    ResponElimina