dilluns, 11 d’abril de 2011

La dona d'aigua

En temps llunyans l’hereu de la masia de Can Blanc quedà adormit sota una alzina carregada d’anys.
De sobte, el despertà una veu meravellosa que recitava melodiosament :

«Si l’aigua és plata, la mia és amor
la mia amor, menina,
la mia amor,
no pas mon cor, menina,
no pas mon cor,
que tot és or.

Si l’aire és gebre,
la mia amor,
no pas mon cor, menina,
no pas mon cor,
que tot és foc».

El xicot, encuriosit i atret per la veu encisadora, no s’ho va pensar més i se n’anà cap al gorg d’on provenia. En arribar-hi, es trobà amb una donzella, bella com el sol, que s’emmirallava a l’aigua mentre anava cantant la dolça melodia. El jove se n’enamorà al moment i li proposà maridatge. La noia acceptà, però abans li posà una condició : Mai no havia de preguntar-li el seu origen, afegint que no se li ocorregués anomenar-la «Dona d’aigua». El noi va estar-hi d’acord. Es casaren i foren molt feliços.

Passà el temps i un dia malaurat, el matrimoni es discutí, i el marit enfurismat, va retreure a l’esposa el seu origen ignorat motejant-la «Dona d’aigua». Mai que no ho hagués dit. Tan punt ho va sentir la noia, esporuguida, marxà rabent de casa. Va ésser inútil que el marit la seguís desesperat. Desaparegué per sempre més.

D’aleshores ençà, el lloc on el jove trobà la misteriosa donzella s’anomena «la dona d’aigua».

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 22mm
f/11, 0,8s, ISO 800, degradat neutre de 2 passos, trípode, cable i una mica d'equilibri

6 comentaris:

  1. Pepet, bellos versos para una estupenda foto. Buena profundidad y encuadre, y buen B&N.
    Aunque tú eres más de color.
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Gracias por la visita, Alferdo. En este caso el principal motivo para optar por el B/N fue que el agua bajaba muy turbia y no me gustaba el resultado en color :-)

    ResponElimina
  3. Dr, amb aquesta composició m'agradaria veure-la en color, penso que el b/n no es la millor opció, encara que l'aigua estigues amarronada.
    Salut!!

    ResponElimina
  4. A mi tampoc em convenç gaire aquest B/N, el lloc està esperant a que tinga una estona i puga tornar...

    ResponElimina
  5. Molt bones, m'ha agradat llegir una vegada mes la llegenda de la dona d'aigua, com a bon Arbucienc que soc, però haig de dir que no ser si es l'encuadrament o si el fer la foto amb un gran angular la part del davant m'ha fet dubta una mica si era el saltan de la dona d'aigua d'arbúcies o no.

    ResponElimina
  6. Hola Cesc, gràcies per la visita i el teu comentari. Et puc assegurar que és el Salt de la Dona d'Aigua d'Arbúcies. Tens un poble amb un entorn preciós...
    Salutacions :-)

    ResponElimina