dijous, 2 de desembre del 2010

Epíleg: De l'única manera

Estranya amor estrany amant una illa
que pens de lluny i veig sola i vençuda
tirada enmig del mar seca i venuda
cristall de llum trencat que ja no brilla

L'antiga i aspra veu astral perilla
setjada a mort en vils paranys perduda
mesella arrel de raça avui retuda
carcassa d'euga en zel que no renilla

Fidel com som t'escric mentre somnies
hereva d'ombres noves albes i erres
sagnant pel llarg camí ventós dels dies

Apàtrida enyorós d'unes desferres
m'entrec a tu i ferit per melangies
et bes plorant al cos des d'altres terres

                                                                 Ponç Pons

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm
f/8, 1/50s, ISO 100, polaritzador

3 comentaris:

  1. M'agrada molt la composició i com destaca el blanc del far entre una gran quantitat de grisos.

    ResponElimina
  2. Gràcies per passar, Jordi, precisament això és el que intentava amb aquest procesat.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Un lloc increible, aquest far dona molt de joc, m'agradaria veure-la també en color per apreciar quin contrast de tonalitats oposades hi ha.
    Salut!!

    ResponElimina