Illa sola amb el vent!
Vent més profund que l'aigua:
semblen dormir-hi móns
errabunds que ens reclamen.
Mentre els ulls no cloem,
només terra inhumana
ens acull; dintre els ulls,
l'illa deserta és pàtria.
Nàufrags de cap vaixell,
haurem de fer-hi estada,
nus, amb el sol delit
de l'ànima salvant-se.
Pobres de cap tresor,
enfondirem les balmes
del bes, i els mots daurats
del qui admira i parla.
Carles Riba
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/50s, ISO 100
Des del vaixell, d'excursió per les Medes...
Una passada de pedres!!!
ResponEliminaJa m'agradaria plantar el trípode allà aprop... però...
Gràcies per mostrar-nos aquest lloc :D
Salut!!!
Gràcies per passar, Pere...
ResponElimina