divendres, 5 de març de 2010

Com una aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.

Josep Maria de Sagarra


Canon 400D amb tamron 17-50 a 17mm
f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador

2 comentaris:

  1. Preciós el poema i la foto, que em sembla que sé on la vas fer! :-)
    veig que serà un plaer seguir el teu Bloc!
    Gironina

    ResponElimina