La llum d'octubre en Eivissa sol ser mágica i tindre un encant especial. Aquest Octubre no ha pogut ser d'una altra manera. Els cels son nets i diàfans i tenen una transparencia meravellosa. Ja fa molt de temps que he pensat que és el millor més per fotografiar l'illa.
El raconet de la foto d'avui és un petit bombó amagat de la costa Sud. És un d'aquells llocs que la presió urbanística ha aillat més encara. Les cases que s'han construit al seu voltant han eliminat l'accés natural a la cala i ara cal arribar saltant de roca en roca com les cabres. És un lloc que m'agrada visitar de tant en tant. Com tota la costa és d'accés públic i lliure i ningú ho pot impedir perquè, a més amés, no cal travesar cap finca privada per arribar.
Ja fa uns anys vaig venir a aquest lloc a fer la sortida de Sol. Al poc d'arribar a la platja va baixar un paio d'una de les cases i em va dir en anglès que jo no podía estar allà. Pel seu aspecte ros i immaculat vaig intuir que aquell individu no parlava cap llengua llatina. Com que la meva principal preocupació era no perdre les llums i no estar discutint sobre la llei de costes amb aquell personatge li vaig dir que jo només sabia parlar en català i que no l'entenia. Li vaig girar l'esquena, vaig plantar el trípode i vaig seguir fent fotos. Segurament em va donar per imposible i va marxar.
Tinc la intuició que "els propietaris", en algún moment, faran alguna cosa per tallar el precari camí que ara porta fins aquí. Jo pensé seguir venint tantes vegades com em vinga en gana.
f/11, 4s, ISO 100, degradat de 3 passos per al cel
