Les bestioles

Tot i no ser l'objectiu principal del viatge aquelles bestioles que es varen posar a tir varen ser retratades. Segurament les més freqüents per ser les més comuns no les tinc fotografiades: cornelles, garses, gavines...
Aquest recull és d'aquelles bestioles, especialment ocells, que no són tan fàcils de trobar.
Em va sorprendre la quantitat d'animalons que són capaços de sobreviure a un hivern per aquelles contrades. El fet que el mar no es glace, segurament contribueix en bona mesura a que això siga així, ja que el subministrament d'aliment està garantit.

Perdiu d'Escandinàvia

Vàrem veure un grapat i molt aprop de Tromso. Les vàrem tenir a tocar i es varen deixar retratar a plaer.

Bec de serra mitjà

Vàrem veure grups bastant nombrosos, amb el seu "look" tan peculiar.

Territ fosc

Per tres vegades que vàrem visitar aquella localització, per tres vegades que els hi vàrem trobar allà. Un grup d'uns 10 exemplars, jugant amb les fortes onades.

Corb marí emplomallat

Tant del gros com de l'emplomallat sí que es poden trobar en abundància

Corb marí gros

Somorgollaire alablanc

Només vaig poder observar un exemplar i de lluny.

Èider comú

També present en abundància. Sempre esmunyedís i poruc.

Cigne cantaire

Aquesta família completa vagava tranquilament pel fons del fiord, gaudint de la tèbia escalfor del Sol Àrtic.

Ren

En vàrem trobar bastants exemplars, alguns de domèstics i altres d'origen dubtós.

Àguila marina

Bastant fàcil de veure. Un dia vàrem presenciar un vol amb uns 6-7 exemplars festejant i interactuant entre ells (i elles) de manera espectacular. Crits, vols en parella, acrobàcies. L'espectacle va ser realment corprenedor i, malgrat que volaven molt alts, el vàrem gaudir amb intensitat. Finalment, i com a cirereta del pastís, vàrem albirar un exemplar posat, a escassos metres del cotxe, que durant uns instants es va deixar fotografiar.

Les aurores

Al llarg del viatge a Noruega vàrem tindre l'oportunitat de gaudir les llums del Nord un grapat de nits. Malgrat haver viscut aquesta experiència algunes altres vegades, retrobar-se amb aquest fenòmen, és una d'aquelles coses que no deixa indiferent.

Va ser arribar i moldre, ja que la primera nit, ja vàrem poder veure'n alguna, si bé el cel es va cobrir ràpidament i l'espectacle va ser molt curt.

Després d'unes quantes nits infructuoses, bé per la presència de núvols, bé per l'absència d'activitat, vàrem tenir una nit d'aquelles boja, amb una intensitat en què l'aurora il·luminava el paisatge i els crits d'emoció acompanyaven els clics de les càmeres.

Les tres últimes nits les vàrem passar a l'illa de Senja i allà encara va haver oportunitat de veure'n també, però ja amb una intensitat menor. 

La platja immensa

Una platja que ens va robar el cor durant el passat viatge al Nord de Noruega. Vàrem visitar la localització en dues ocasions. La primera va ser un matí amb un cel tapat, però amb unes textures molt vistoses, correspon a les dues primeres imatges. 

La segona vegada va ser un vespre, a la caiguda del Sol. Allà vàrem gaudir d'una llum canviant i un color de cel espectacular, correspon a les dues darreres imatges.

Puzzle

El fons dels fiords noruecs es glaça. El pujar i baixar de la marea fa que la capa de glaç es trenqui, quedant esmicolat en infinitud de trossos de gel que formen un autèntic trencaclosques dels de 1000 o 2000 peces... Des de la solitud del fred. 

Blue

Després de 6 anys he tingut l'oportunitat de tornar a visitar la zona de Tromso a Noruega, al Nord, molt al Nord. De fet aquesta ciutat d'uns 80000 habitants és la capital boreal del país. Malgrat ser un centre urbà de certa mida, a molts pocs kilòmetres del centre de la ciutat, és facil trobar llocs ferèstecs i plens de natura. En aquesta època de l'any la neu ho cobreix tot i el Sol amb prou feines supera els 15 graus d'elevació sobre l'horitzó al migdia, permetent fer fotos al llarg de tot el dia amb una bonica llum. Així que durant les properes setmanes aniré pujant imatges obtingudes en aquest viatge.

Per començar, com a tastet, pujaré unes fotos dels dos primers dies. Aquests dies vàrem tenir un cel net, netíssim, d'un blau intens que ens va mostrar la part més amable d'aquests paisatges. Aquí teniu una mostra. Per cert, una d'aquelles tardes vàrem pujar al mirador que hi ha de la ciutat a l'hora blava i vàrem gaudir d'unes vistes espectaculars d'aquesta ciutat que ocupa una illa enmig d'un fiord.

Temps d'ametllers florits

Quan encara l'hivern no ha acabat, sembla que la primavera ja té presa per obrir-se pas. La Mediterrània comença a florir i s'albira no gaire lluny un nou temps.

Ametllers florits, jugant amb les llums i les ombres.

Des de dalt de nou

Aquests illots tenen una atracció mágica i una personalitat indiscutible. És difícil no anar repetint de tant en tant i tornar a fotografiar-los. Aquell dia em vaig adonar que gairebé totes les fotos que tinc des de dalt del penya-segat estan fetes amb tele per fer un primer pla potent dels illots. Així que vaig montar l'angular i vaig optar per un enquadrament molt més obert.
Darreres, molt darreres llums del dia i primeres foscors de la nit.

Cel potent

La localització d'avui és una d'aquelles clássica per veure postes de Sol a l'illa d'Eivissa. A les tardes es congrega en aquest lloc una gentada, sobre tot durant la tempòrada turística, que fa que no sigui un lloc còmode per fer fotos de la posta. Per contra, al matí, quan surt el Sol just per l'altra part de l'illa no es troba a ningú i es pot gaudir de la bellesa i espectacularitat de l'indret en silenci i solitud. 

Aquell matí va haver un cel potent, molt potent. La seqüència de fotos conté diferents enquadraments i es cronològica, per poder apreciar com va anar canviant l'aspecte del cel d'una manera realment hermosa.

Mar i cel

Posta de Sol en un lloc al qual mai havia vingut a fer fotos. Es tracta d'una platja urbana i, com era d'esperar, tot i estar fora d'estació alta, hi havia gent i això em va condicionar molt els enquadraments que vaig fer (res a veure amb el que portava en ment). En aquestes situacions el millor sempre és tirar cap a alguna raconada i fer la teva apartat de la gent que, normalment, no dubta gens ni mica en posar-se enmig, trepitjar la sorra, fer soroll... Cada vegada més necessite silenci per concentrar-me a l'hora de fotografiar.

Un cop amagat el Sol vaig estar pel lloc fent llargues exposicions mentres la foscor anava lentament avançant. Però el cel estava bastant descafeïnat i tampoc ha sortit gran cosa. Així i tot aquí hi ha dues a títol testimonial.

Estrenant l'any

Quina millor manera per començar l'any que fent fotos! I així ha estat. Durant la primera setmana de l'any, que he estat de vacances, he pogut gaudir d'unes quantes sessions acompanyat del mar. Les fotos d'avui són d'un lloc amagadet que té una força especial, sobre tot si l'onatge colpeja les roques amb decissió, com va ser el cas d'aquell dia. Seguim.