Sobre la sort i la disort

Els que seguiu el bloc habitualment recordareu que allà pel passat mes d'Octubre vaig visitar els penyasegats de guix blanc al Parc Nacional de Jasmund a Alemanya. Aquell lloc amb els seus boscos em va agradar molt.

Doncs bé, preparant el viatge a Dinamarca vaig descobrir que allà també hi ha uns penya-segats de les mateixes característiques. De fet geològicament deuen ser la continuïtat dels d'Alemanya, ja que en línia recta tan sols hi ha uns centenars de kilòmetres de separació. Evidentment això hauria de constituir una aturada en el nostre viatge estiuenc i així ho vaig planejar. Vaig buscar informació, fotos, rutes... i, tot i no ser un viatge fotogràfic, va ser l'únic punt que tenia clar que m'escaparia algun moment a donar-li al botó. 

Un cop al lloc em vaig emportar la sorpresa que tot el que esperava no hi era. La fràgil vessant de guix va enfonsant-se a poc a poc i fa que, des de baix, nomes queda una estreta franja per on caminar que limita molt els possibles enquadraments. De fet les rutes vora mar que apareixen en els fulletons del lloc no es poden fer pel simple fet que la mar s'ha engolit la franja per on caminar. Per si això fos poc els miradors des de dalt són també molt limitats i la boscuria impideix una bona visió del lloc. Fotogràficament va ser una decepció. Però ja que hi era vaig fer una sortida i... va haver un cel espatarrant... llei de Murphy. Segur que si el lloc m'hagués encantat no hi hagués hagut aquell cel.

La bella Dinamarca

La bella Dinamarca té uns racons encisadors. Però concretament l'illa de Ærø és un d'aquells llocs que no deixa indiferent. Molt coneguda entre el turisme local, però molt desconeguda pels forasters és una petita joia Bàltica. A les platges hi ha unes petites casetes de colors on els propietaris van a prendre el Sol (quan en fa) i a passar els dies de bon temps. 

El cel ennuvolat feia preveure que no podríem veure sortir la lluna plena, però per un instant se'ns va mostrar tímida i coqueta entre els núvols. 

Engegant motors

Bé, ja ha arribat el moment d'engegar motors després de la pausa vacacional. Com cada any hem fet un viatge familiar on la fotografia ha restat en un segon pla. El destí triat per aquest any ha estat Dinamarca, un país molt humanitzat, però amb uns paratges certament bonics.
Ha estat un plaer caminar, passejar, contemplar... acompanyat pels meus. La càmera estava allà, com un complement, com un estri accesori, sense grans pretensions. En aquests temps que corren, on marxar a indrets remots per captar llums impossibles forma part de la normalitat fotogràfica, jo he gaudit dels meus origens: portar la càmera al damunt sense cap planificació especial i anar fent fotos quan veia alguna cosa que m'agradava. Senzillament fotografiar per fotografiar.

Perfils

Sempre que viatge amb avió intente anar en la finestra i amb la compacta en la mà. Normalment en un vol no hi ha grans oportunitats, però de vegades val la pena tirar alguna foto. Després d'uns quants anys fotografiant els perfils de Catalunya des de terra, quan tornes amb avió es fa molt fàcil reconèixer les siluetes de les montanyes i els llocs que has visitat des d'uns quants metres més avall. Aquell dia tornava des del Nord cap a Barcelona i en el descens cap al Prat vaig anar recollint els cims i els seus perfils envoltats per unes boires ben xules.

El Pla d'Aiats, el Montcalm i el Puig del Bac. Inconfusibles des de terra i des del cel.

El Far i a dalt seu l'Embasament de Sau, tantes vegades mostrats en aquest bloc.

El meu benvolgut Montseny, jugant amb els rajos de Sol.

Tot un plaer poder-ho contemplar des d'aquest punt de vista. Perfils.

I amb aquesta entrada aèria deixarem el bloc amb l'habitual aturada estival de cada any. Ens veiem aviat amb més fotos.

El gran núvol

Amb aquesta calor que ens aclapara la desgana s'apodera de mi i, normalment, per aquesta època sempre passe per una baixada de l'activitat fotogràfica. La calitxa, les hores intempestives de sortida de Sol, la calor, gent per tot arreu, els mosquits... són alguns dels motius per fer una mica de recés.
És temps de repassar arxiu i repescar imatges que s'han quedat enrere. Com la que vos pujaré avui. Una matinal per terres del Lluçanès mirant cap al Prepirineu. Es va situar un núvol preciós per sobre de les muntanyes i com no em sortia sencer en una sola foto vaig haver d'armar una panoràmica d'11 imatges disparades en vertical. En un dia amb una temperatura molt més fresca que la d'avui...

Cap a Ponent

Els "illots de ponent" formen part de la "Reserva Natural des Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent" a l'illa d'Eivissa. Són un autèntic tresor de fauna marina i terrestre. 

Una de les seves característiques més peculiar és que cada illot té una espècie de sargantana distinta, donada la seva evolució de manera independent en cadascun dels illots. Una mica com les diferents espècies de pinsans que Darwin va trobar a les illes Galápagos i li va dur a el·laborar la Teoria de l'Evolució. Algunes d'aquestes espècies endèmiques i úniques estàn en perill d'extinció i, com és habitual, la mà de l'home està al darrere d'aquest perill. 

Els illots són també refugi i lloc de cria de diferents espècies d'aus marines i disposen d'uns fons marins de molt alta valua. 

A les alçades de l'any que estem segur que aquests illots ja estan patint una considerable pressió "turística". Confiem que les autoritats facen prevaldre les normatives i la gent tinga un mínim de seny a l'hora de complir-les. 

Sessió "de senyoret"

 Sessió de ha uns dies en el dolmen de Vallgorguina, lloc on sembla que fa molts anys es reunien les bruixes per fer els seus cerimonials. Va ser una sessió "de senyoret", abans de la una de la matinada al llit, ja que uns estranys udols ens van fer sortir del lloc...
De nou amb la inestimable companyia del "Joan Sánchez Lightscenes".

Una altra

Una altra sortida de Via làctia des d'un dels llocs típics de l'illa. Sempre amb la dificultat d'esquivar llums paràsites d'embarcacions, avions i altres aparells i buscant els llocs més foscos on, així i tot, la contaminació luminica parasita l'escena. Un clàssic.

Les casetes varador

Potser una de les coses més característiques de la costa eivissenca són les casetes varador. Es tracta de petites casetes on tradicionalment els pescadors guarden els llaüts i els estris necessaris per sortir a pescar. Al llarg del litoral eivissenc s'estima que hi deu haver unes 1500, uns quants centenars més a Formentera. Algunes d'elles tenen més de 100 anys d'antiguitat i, de vegades, es sorprenent el lloc on poden arribar a estar construïdes i l'enginy empleat per poder accedir-hi quan la seua situació és en algun indret complicat. Inicialment van estar construïdes bàsicament de fusta, amb vigues de savina; amb el decurs del temps van anar entrant en joc altres materials "menys nobles" com els blocs o el formigó. Al llarg del temps aquestes casetes han anat sent construïdes al marge de la legalitat, però sembla que aquests darrers anys ha hagut algun moviment per part dels propietaris i de l'administració de legalitzar la situació. L'administració sembla que donarà una concessió d'ús per un llarg termini i, a canvi, els pescadors hauran d'adaptar la fesomia a l'estil tradicional d'aquestes casetes, retirant materials que fins i tot poden arribar a ser nocius com ara les uralites. Certament aquestes casetes són un tret característic i, fins i tot, identitari de l'illa; segurament molt més que les mansions luxoses construïdes arran de mar que, a més a més, impedeixen en moltes ocassions accedir a llocs de la costa contravenint la legislació vigent.

Esquivant núvols, avions i vaixells

Aquest any les sortides nocturnes amb intenció de plasmar la via làctia han vingut condicionades per l'humitat alta i els bancs de boira sobre la mar. Això ha fet que les dues sessions que hi vaig dedicar foren bastant decebedores i que haguera de plegar molt més d'hora del que haguera volgut, ja que el cel va acabar tapant-se. Tot i això encara va haver alguna finestra en la que es va poder fer alguna foto. 

Cap Martinet és un lloc des del qual no havia fet mai la via làctia així que entre núvol i núvol, entre avió i avió i entre vaixell i vaixell vaig poder fer la imatge d'aquesta entrada.