Imatges i instants

Un día pel Berguedà

2012-01-24T01:05:00.000+01:00

Vull agrair a l'amiga i fotògrafa Esther Bahí el fet que m'haja obert la porta dels seus racons. Va estar una jornada molt agradable i enriquidora. Malgrat la manca de neu d'enguany, cosa que ja comença a ser bastant preocupant...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm

f/11, 3,2s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos en moviment, trípode, cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 97mm

f/11, 4s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos en moviment, trípode, cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 29mm

f/8, 1/13s, ISO 800, polaritzador, trípode, cable

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 179mm

f/8, 1/3s, ISO 400, polaritzador, trípode, cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 85mm

f/11, 1/4s, ISO 100, trípode, cable

La marjal

2012-01-10T01:52:00.000+01:00

Dues sessions en terres valencianes. La primera d'elles va ser improvisada, sobre la marxa, al veure que el cel pintava bé i podía haver bones llums. Vaig acudir a un lloc molt conegut i fotografiat de l'Albufera. Quan vaig arribar allò era un autèntic formiguer de gent fent el gamba i de trípodes agafant posicions. Així que vaig decidir abandonar el lloc i perdre'm pels camps sense cap lloc concret on anar. Va arribar un moment que vaig aturar el cotxe i em vaig posar a fer fotos.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos al cel i degradat neutre d'1 pas montat al revés per minimitzar la transició de l'invers, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/8, 3,2s, ISO 100, degradat invers de 3 passos al cel i degradat neutre d'1 pas montat al revés per minimitzar la transició de l'invers, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm

f/8, 8s, ISO 200, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

La segona sessió va ser en la mateixa localització, va ser "la sessió oficial", la que ja tenia prevista. Havia quedat amb l'amic Vicent Puchol, bon coneixedor de la vida i els laberíntics camins de la marjal. Aquest matí el cel no ens va acompanyar tant. Però alguna foto vàrem fer i el plaer de compartir moments amb bons companys no té preu.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 35mm

f/11, 8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 58mm

f/16, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

Il·luminant (II)

2012-01-05T01:06:00.000+01:00

Segona sessió de nocturnes. Durant el dia vaig anar a valorar la localització i trobar el caminal que baixa. Quan va enfosquir vaig tornar. Cel espectacular. Vaig estar fent unes quantes proves. Una d'elles és la foto que puje, forçant ISO... En aquesta ocassió la il·luminació va ser molt més fàcil, ja que estava a la vora de l'objecte i vaig fer servir només que el frontal.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/4, 30s, ISO 3200, trípode, cable disparador

De totes maneres la idea era fer una circumpolar amb un enquadrament semblant a aquest que he pujat, de manera que la punta de roca apuntara a la polar i aparegueren algunes traces d'estrelles per sota del pont de pedra. Tot preparat: enquadrament, enfocament, càmara nivellada, paràmetres d'exposició... Programene 35 minuts i em sente a esperar. Quan ja portava més de 25 minuts... No, no pot ser... Però si és hivern, si apenes n'hi ha vols... Un avió. Un avió que a més a més va volant baixet i deixa una recta horrorosa enmig de tota la foto. La mare que el va p_r_r! Mire la foto en el LCD i veig que no serveix. El problema és que a més he de marxar ja, no tinc temps per a més. Comence a recollir els "bartulos" pensant que no sé quan podré tornar a aquest indret en una nit sense lluna. Quan ja tenia tot mig recollit dic: Vinga! Una curteta, encara que arribe una mica tard! La càmara seguia en el trípode, programe "només" que 20 minuts i em pose a esperar. Quan ja estava a punt de finalitzar l'expo em pose a recollir de nou per eixir rapidet, que arribe tard. Comence a ficar coses en la motxil·la. Intente localitzar el tap de l'objectiu: una butxaca, una altra, la butxaca de la motxil·la, per terra... Ai, ai, ai! No pot ser: El tap està posat a l'objectiu. Quan havia començat a recollir la primera vegada havia tapat l'objectiu, però no havia mogut el trípode ni tocat la càmera. Quan havia començat la segona exposició, amb les preses, no l'havia tret! ! ! Bé home, bé, un 10 per En Pepet que arriba tard i se'n va sense la seua circumpolar. Però com va dir McArtrhur quan va haver de sortir de les Filipines: I shall return!

Il·luminant

2012-01-02T01:38:00.002+01:00

Aquesta darrera estada a l'illa m'ha permés fer dues sortides nocturnes amb lluna nova. Una assignatura pendent són les nocturnes en nits sense lluna. Vaig adquirir una super-llinterna i cap a Eivissa que me'n vaig anar.
La primera sortida va ser a Es Niu. A l'hivern hi ha molta menys llum a l'illa que en altres estacions i el trànsit aeri és mínim. La previsió del temps era bona: possibilitat d'algun núvol aillat. La primera foto que pujaré és una de les de prova del principi de la sessió. De prova d'enquadrament i d'enfocament. M'agrada com les darreres llums donen pas a les primeres estrelles. De vegades encara em sorpren el què pot arribar a captar el sensor. Havia arribat quasibé a les fosques al lloc, però la capacitat de captar aquestes darreres llums per part de la màquina és una passada.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 28mm

f/4, 30s, ISO 800, trípode i cable disparador. Roques il·luminades amb llinterna.

Quan va arribar la foscor total va començar la sessió de debò. La iluminació amb llinterna em va pareixer bastant complicada. És dificil que quede uniforme i, especialment l'aigua, és molt difícil que quede bé. En aquesta només hi ha llum sobre les roques. Seguiré practicant i intentant millorar. Vaig fer moltes fotos i aquesta és una de les menys dolentes...

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 28mm

f/4, 25s, ISO 1600, trípode i cable disparador. Roques il·luminades amb llinterna.

Com a festa final volia fer una llarga expo, ja que, tenint en compte l'orientació, les estrelles dibuixarien un arc de St Martí sobre les pedres. Vaig posar la càmara a treballar i vaig seure tranquil·lament sobre les pedres a mirar la meravella de cel que tenía al damunt. Quan ja portava una estona, de manera inesperada, varen començar a entrar núvols en l'enquadrament que han deixat algunes traces de les estrelles amb "stops". De fet vaig programar 35 minuts d'expo i cap als 20, vist el que hi havia, vaig interrompre el tema. Novament el sensor ha captat una llum que in situ era pràcticament inapreciable: la contaminació lumínica de la diminuta Formentera.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 28mm

f/4, 1206s, ISO 200, trípode i cable disparador. Roques il·luminades amb llinterna.

En la següent sessió de nocturnes la llarga exposició també va ser accidentada, però això ja formarà part d'una altra entrada...

Bon 2012

2011-12-30T01:14:00.000+01:00

Faré una entrada per desitjar-vos un bon 2012 a tots els que teniu tan poques coses interessants per fer que entreu a mirar aquest bloc.
He pensat que ho faria amb una foto d'un lloc especial per mi. D'un lloc dels que puc dir que és d'aquells que em va obrir el cuquet per la fotografia. Un lloc que encapçala aquest bloc i que ja ha protagonitzat varies entrades. Un enquadrament clàssic, però no per això menys bonic.
Una foto de fa uns dies, d'aquesta època en que el Sol s'amaga a tocar d'Es Vedrà com en un intent còmplice d'acaronar-lo i fer-lo el seu amant...
Espere que tots i totes tingueu molta sort.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/10, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode.

La diva ha marxat

2011-12-17T22:06:00.000+01:00

Avui ha marxat. Se n'ha anat. Ja no hi és entre nosaltres la diva dels peus descalços. Però les seues cançons, la seua "saudade", el seu amor cap al mar... seguiran en mi. Adéu i gràcies per tota la teua música.

O... Mar, detá quitinho bô dixam bai

Bô dixam bai spiá nha terra

Bô dixam bai salvá nha Mâe... Oh Mar

Mar azul, subi mansinho

Lua cheia lumiam caminho

Pam ba nha terra di meu

São Vicente pequinino, pam bà braçá nha cretcheu...

Oh... Mar, anô passá tempo corrê

Sol raiá, lua sai

A mi ausente na terra longe... O Mar

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/16, 0,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode, cable.

Tres en ratlla

2011-12-12T19:13:00.001+01:00

Hi ha vegades que sorgeixen fotos quan no te les esperes i on no te les esperes. Vas a un lloc amb una llum fatal i a una hora intempestiva fotogràficament i pots trobar imatges ben boniques. Aquesta la vaig trobar ahir al migdia i amb una visiblitat horrorosa. Per sort portava l'equip. A mi m'agrada...

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105 mm

f/8, 10s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode

Emmirallant

2011-12-03T16:47:00.000+01:00

Un lloc del qual no esperava gran cosa, però que m'ha sorprés agradablement. He arribat a l'hora blava. He preparat l'equip i m'he posat a la feina.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 15s, ISO 100, polaritzador, trípode i cable

A poc a poc la llum s'ha anat tornat d'un daurat preciós. Esperava més núvols, però així i tot, ha hagut uns segons en els què el cel s'ha pintat de color.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/8, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Al cap d'una estona els rajos del Sol han començat a acaronar la part més alta del talús.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,5s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Quan el cel ha perdut el poc interés que tenía ha arribat el moment d'emmirallar el paisatge i aquelles formes tan peculiars.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 176mm

f/8, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 97mm

f/16, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 155mm

f/8, 1/125s, ISO 100, polaritzador, a pols

Postals des de França

2011-11-25T12:43:00.001+01:00

Visitar llocs, normalment massificats, en solitari és un plaer i un luxe. Això ens va passar fa unes setmanes a Carcassonne. Un dijous qualsevol, després d'un pont festiu, en un mes de temporada baixa i en uns dies de "mal temps". Tots els ingredients necessaris per poder caminar tranquilament pels seus carrers i gaudir de cada raconada. Anar amb la càmera en la mà i disparar sobre la marxa, sense grans pretensions i, el que és més important, sense gent pel mig. Seure a dinar tranquilament i tornar a passejar...

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 28mm

f/10, 1/50, ISO 100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm

f/8, 1/100, ISO 200, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm

f/8, 1/200, ISO 200, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 32mm

f/8, 1/160, ISO 200, polaritzador

Res millor per acabar el día que una darrera passejada pel preciós poblet de Lagrasse. Carrers humits, olor de llenya cremada i caminar escoltant el so dels teus passos. Tot un luxe.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/50, ISO 200, polaritzador

La platja mutant

2011-11-18T00:11:00.001+01:00

Una d'aquelles platjes que tenen una capacitat increïble per canviar. Quan vaig arribar, encara de nit, havia unes onades grandíssimes, que feien un sorolll esgarrifós. L'aigua anava i tornava sobre la platja, fent-la desapareixer per complet en algun cop de mar més fort. Vaig pensar que no podría entrar. Però, miraculosament, al cap d'una estrona, es va començar a calmar una mica la situació i vaig poder entrar a prendre alguna imatge. Després de la tempesta va arribar la calma (i el color)

5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/16, 0,8s, ISO 100, degradat invers de 3 pssos, trípode i cable.

La vaga del tapaculos

2011-11-15T11:54:00.000+01:00

Avui farem una entrada diferent. Dedicaré una foto. Una foto d'aquelles fetes durant les primeres setmanes de tindre la primera reflex, quan tens tot un món per recorrer. Una "foto-pifia" d'aquelles que ara mires i t'avergonyeixes i que mai mostraries a ningú. Però avui, malgrat el trangol, val la pena mostrar-la i dedicar-la.
Va ser fa uns anys, varen venir uns amics de València i vàrem anar al Montseny. Tot passejant per la fageda vàrem vore un arbust amb uns fruits. Ella, molt de la Serranía, em va dir: "D'això també hi ha al meu poble i li diuen "tapaculos". Després em va explicar que aquest nom és per les propietats que té aquesta planta per curar la diarrea. Com podeu comprovar un nom molt ilustratiu sobre les propietats terapèutiques de la planta. Em va demanar que li fes una foto i la "foto-pifia" és aquesta:

Avui no hi han exiff que estic de vaga

I ara venen les dedicatòries. Dedicatòries crítiques (de crisi). Dedicatòries per tots aquells que estan esfonsant i desmantelant la sanitat pública.

Vull dedicar un tapaculos per als polítics. Per als passats, per als presents i possiblement i malaurada per als futurs. Independentment del seu color o signe. Per fer servir la sanitat com una eina per treure rèdit electoral. Per malbaratar recursos i diners. Per no actuar amb criteris estrictament d'eficiència sanitària, gestionant amb interessos partidistes i no d'interés general els recursos. On són els brillants gestors que han malbaratat diners les darreres dècades en sanitat? No tenen cap responsabilitat? Estaríem en la mateixa situació si haguessin estalviat diners quan hi havien? Un tapaculos per desprestigiar la professió amb els sous més baixos d'Europa i de l'estat i, a sobre, rebaixar-los entorn a un 10%. Per fer contractes porqueria mileuristes per professionals que han hagut d'accedir a la universitat amb notes excel·lents i han dedicat 10 anys de la seua vida a formar-se. Per actuar amb criteris economicistes en un tema en que hi ha moltes coses que no es poden comptar o valorar de forma objectiva, on no tot és ni blanc ni negre. Per no deixar als professionals llibertat per organitzar el seu treball. En realitat, molts tapaculos per als polítics.

Un altre "tapaculos" per als "abusuaris". Algú ho ha de dir, no és políticament correcte, però algú ho ha de dir. Per la gent que abusa del sistema. Per la gent que accedeix quan vol, com vol i per què vol. Perquè el nen va a futbol o perquè la nena té música i no li ve bé una altra hora. Per la gent que considera que venir sense cita per qualsevol motiu és venir "d'urgència" i això li dona dret a tot. Per la gent que colapsa els serveis impedint que puga accedir algun altre que, realment, ho pot necessitar. Perquè aquestos també són responsables de la situació actual de la sanitat i de les retallades, ja que els polítics no li han volgut posar fre a aquesta situació. Un "tapaculos".

Un "tapaculos" per als sindicats sanitaris. Per tots ells, els de "classe" i els "corporatius". Per no saber defensar el sistema públic conjuntament ni els interessos dels seus treballadors. Per no saber arribar a un acord de mínims comú, deixant-nos als treballadors venuts a l'empresa. Un "tapaculos" per als lliberats sindicals, que quan arriba l'hora de la veritat continuen absents. Per ser uns pringats un "tapaculos" per cadascun dels sindicats. Per fer-nos anar a la vaga amb el nas tapat perquè tot el que fan fa pudor de merda. Un altre "tapaculos", hala!

Un "tapaculos" per als mals professionals. Afortunadament cada vegada menys, però que encara existeixen. Per als que no exerceixen el seu treball amb criteris científics, per als que no es reciclen i s'esforcen per estar al día. Per als que entronitzats en la seua plaça en propietat exerceixen els "drets adquirits" amb menyspreu envers els seus companys, egoistament. Per als que tenen en la sanitat pública una plataforma per a la seua privada. Per aquestos, també, un "tapaculos".

Ui! Que agust m'he quedat repartint "tapaculos"

El filtre que volava

2011-11-10T20:18:00.000+01:00

Cap de Creus i tramontana. Una combinació d'aquelles explosiva. I allà hi era jo, fent fotos i agafant-me de les pedres per no envolar-me. Ja fa un temps que quan faig servir un filtre que no és de rosca l'aplique manualment al davant de l'objectiu. Sobretot per mandra de montar el porta-filtres i per intentar que la transició no es note tant movent-lo. Aquell día aquells núvols estaven demanant un degradat de 3 passos a crits. Així que el vaig treure, el vaig aplicar a mà i vaig disparar la foto d'avui. Vaig treure el filtre i mentres el subjectava amb la mà un cop de tramuntana va arribar fins a mi i fins al filtre. Va durar com a màxim un segon, però ho vaig veure a càmera lenta: El filtre va volar!

Va fer un vol horizontal de 3-4 metres amb una delicadessa exquisita, amb un moviment rotatori quasibé artístic, plàstic, majestuós si es vol veure així. Després va canviar de trajectòria i va començar la caiguda lliure vertical d'uns 8-10 metres, rodolant per les pedres del penya-segat, rebotant i rebotant. Tots aquestos moviments ja no em varen semblar tan artístics com els anteriors. Des de dalt semblava que havia resultat il·lés de l'esdeveniment. Però un cop recuperat presentava una bona colecció de ratlles en la seva superficie que el deixaven fora de servei. Això sí: no es va trencar.

DEP filtre Lee 0,9 degradat neutre soft. In memoriam.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 47mm

f/8, 1/40s, ISO 100, trípode, i el filtre protagonista de la història

Ara sí que ha arribat la tardor

2011-11-02T20:59:00.002+01:00

Una de les coses que més em va impressionar de Catalunya, quan vaig venir a viure, són els boscs. Vindre de terra de secà, d'ametllers, oliveres i pins i trobar boscos com les fagedes és, realment, una experiència trencadora. Un bosc que mai és igual, que amb cada estació té el seu encant. La primera vegada que vaig pujar a Santa Fe era febrer i la nuesa impenitent dels arbres em va colpir.
Avui de forma quasibé improvisada ("Pensat i fet" que diuen a la meua terra) he anat a buscar la tardor aquesta que sembla que no arriba mai enguany.
Una passejada pel baix Montseny per un indret que feia temps que no visitava ha estat encisadora. Però els arbres encara no estaven vestits de color.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable

Així que he decidit guanyar alçada i allà sí que he trobat tota l'esplendor tardorenca que buscava. No he vist ningú en tot el dia. Quan he arribat a dalt eren les 14:00h. Ha arribat un moment que he vist que quedava ben poca llum. He mirat el rellotge i eren les 17:30. Crec que han estat les 3 hores i mitja més curtes de la meua vida.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm

f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 pasos aplicat en moviment, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 0,4s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 105mm

f/8, 1,3s, ISO 800, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,5s, ISO 1600, polaritzador, degradat de 3 passos neutre en moviment, trípode i cable

Impregnar-se

2011-10-18T11:35:00.001+02:00

D'un temps ençà he vist que sortir a fotografiar s'havia convertit en una activitat una mica agobiant. Arribava als llocs i em posava a disparar compulsivament més preocupat de qüestions tècniques que de captar la màgia d'un moment. L'altre día li comentava al Pere Soler l'important que és impregnar-se del lloc abans de començar la nostra tasca fotogràfica.
Dissabte vaig gaudir d'aquesta sensació que, darrerament, havia perdut. Arribar al lloc quan encara alguns estels ornamenten el firmament. Caminar i ensumar l'olor de salitre. Deixar-se esquitxar la cara per les gotes en suspensió que la mar de fons ens regala. Oblidar-se de retallades i altres missèries de la vida quotidiana. Impregnar-se del lloc, a poc a poc, escoltant el cant repetitiu de les onades. Pujar un turonet i contemplar tot això...
Lentament una suau llum daurada comença a banyar l'entorn. Ha arribat el moment de treure la càmera i plantar el trípode.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,4s, ISO 800, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Deixar que les composicions vagen apareixent de manera espontània. Ja coneixem el lloc després d'una bona estona allà i l'instint ens portarà als llocs on ens hem de posar. Cada onada té un encant diferent, un dibuix sobre la sorra distint.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Saber-se espectador d'un espectacle irrepetible. D'una funció que mai més serà exactament igual. I comprendre que és impossible captar tota aquella bellesa en una trista imatge congelada. Només arranquem trocets minusculs d'un moment màgic. És la nostra virtud i la nostra missèria.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm

f/16, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Aprofitar la dolça calidesa dels primers rajos del Sol daurant les roques, besant la sorra. Estimar el lloc, estimar l'instant i estimar les imatges que hem robat al nou día.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/16, 0,4s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

I, quan comprenem que el nostre moment fotogràfic ha acabat, seure una estoneta i tornar a contemplar, a ensumar, a escoltar... Totes les imatges d'avui, totes les imatges de les més de cent entrades anteriors d'aquest bloc, per mi, no tenen cap valor sense haver viscut totes aquestes sensacions.

Montseny a les fosques (quasi)

2011-10-13T11:07:00.000+02:00

Sortida nocturna amb la companyia de l'Esther Bahí. Al final vàrem optar per montanya en aquesta nit que la lluna lluïa amb tota la seua esplendor. He vist Santa Fe moltes vegades amb poca aigua, però aquest any crec que és l'any que he vist l'embassament més buit. A veure si les pluges i les primeres neus no es fan massa de rogar...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

El nivell baix de l'aigua deixa al descobert una sèrie de roques que donen molt de joc fotogràfic, si bé amb tanta pedra composar resulta una mica complicat.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Aquí està el making-off de les fotos que ha pujat l'Esther. Poca gent sap que el seu secret és un super-mega-laser de color verd. Veieu-la en acció.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Després vàrem voltar per la riera, però la zona es molt ombrívola i és complicat fer fotos amb tanta lluna. Així i tot, vàrem trobar algun foradet que iluminava el rierol.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable. Les zones més fosques porten pinzellades amb la llinterna del frontal

Esperem que aquest estiu interminable arribe aviat a la seua fi. Bàsicament perquè és el que toca i, al final, els arbres i els animalons acabaran embogint...

Un barredor de tristezas

2011-10-10T22:50:00.000+02:00

Si me dijeran pide un deseo

preferiría un rabo de nube,

un torbellino en el suelo

y una gran ira que sube.

Un barredor de tristezas,

un aguacero en venganza

que cuando escampe parezca

nuestra esperanza.

Si me dijeran pide un deseo,

preferiría un rabo de nube,

que se llevara lo feo

y nos dejara el querube.

Un barredor de tristezas,

un aguacero en venganza

que cuando escampe parezca

nuestra esperanza.

Silvio Rodriguez

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm

f/11, 1,3s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 pasos, trípode i cable disparador

A corre-cuita

2011-10-01T17:20:00.000+02:00

Després d'uns dies d'inactivitat avui tocava sortir. He començat malament: el despertador no ha sonat (o sí?) i quan m'he alçat del llit només faltaven 45 minuts per la sortida del Sol. Així que tot el que tenía pensat se n'ha anat en orris. He agafat els trastos a corre-cuita i he sortit disparat cap al mar. El pronòstic no era gaire favorable, com així ha estat. Cap núvol s'ha presentat a la cita. Menys mal que vaig tindre una adolescència complicada i estic acostumat a que em deixen plantat.El lloc tampoc és cap meravella, però és el que tenia aprop per intentar salvar la situació. Malgrat que siga aprofitant unes boies...

Canon 5D MkII amb el 17-40 canon a 24mm

f/8, 10s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

El Carraixet

2011-09-21T11:02:00.000+02:00

Una imatge presa en terres valencianes. La millor terreta del món, je,je...
Vaig quedar per fer la sessió amb l'amic Vicent. Feia uns 25 anys que no venia a aquest lloc (com passen els anys...). El cel no va acompanyar tant com l'anterior vegada que vàrem quedar per fer fotos. El lloc tampoc va ser gran cosa per les expectatives que ens havíem creat. Així i tot hi ha alguna que es pot salvar...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 67mm

f/8, 1/10s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode i cable disparador.

Sense Sol

2011-09-13T00:27:00.000+02:00

Amb aquesta imatge tancarem la sèrie de la darrera collita de fotos eivissenques. Un any després vaig tornar a un indret que ja us he mostrat. L'any passat no vaig veure eixir el Sol per sobre de la mar per uns pocs dies. Com que enguany vàrem anar bastants dies abans vaig tornar amb la idea de fer la mateixa foto de l'any passat, però incloent el Sol. I allà hi era jo, una hora abans de l'eixida de l'astre... però... de Sol res de res... que hi farem. Doncs farem una cosa que normalment no m'agrada per paisatge, bé, en realitat farem dues coses que no m'agraden. Passar la foto a blanc i negre i deixar-la en format quadrat.
Per cert, aquest lloc m'està esperant per fer una bona sessió de nocturnes, independentment que el proper estiu intentem repetir l'eixida amb Sol.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/11, 20s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode, cable.

En el jardin de la noche

2011-09-06T01:46:00.000+02:00

En el jardín de la noche

hay una rosa, luminosa

que me mira fijamente a los ojos.

Parpadea y me quiere decir cosas

—tantas cosas que no sé—,

y es cuando alargo los brazos

para llevarle mis manos, tan abiertas

que casi me siento llegar con el pie.

Pero yo,

quiero ser de noche el dueño

de los ojos de la altura,

y he de fundir la montura

para galopar mi sueño.

Volaré,

tengo que domar el fuego

para cabalgar seguro

en la bestia de futuro

que me lleve a donde quiero.

En el jardín de la noche

hay una rosa, luminosa

que me mira fijamente a los ojos.

Parpadea y me quiere decir cosas

—tantas cosas que no sé—,

y es cuando alargo los brazos

para llevarle mis manos, tan abiertas

que casi me siento llegar.

Volaré,

volaré al jardín del cielo

en un pájaro violento,

en un corredor del viento,

en un caballo de fuego.

Volaré,

quiero ser de noche el dueño

de los ojos de la altura

y he de fundir la montura

para galopar mi sueño.

Silvio Rodríguez

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/4, 30s, ISO 1600, trípode, cable disparador, mirall alçat, solitud

Senzillament

2011-09-02T15:35:00.000+02:00

Senzillament se'n va la vida, i arriba

com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Som actors a voltes,

espectadors a voltes,

senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,

i potser, en el deixar-se vèncer, comença.

La platja enamorada

no sap l'espera llarga

i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;

només així, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.

Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.

Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.

Arribem tard a voltes

sense saber que a voltes

el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;

així només, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.

Molt blanc...

Lluís Llach

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 5s, ISO 400, filtre degradat invers de 3 passos i gegradat neutre de 2 passos, trípode, cable disparador.

Més roques peculiars

2011-08-29T23:26:00.002+02:00

Bé, doncs ja que anem de roques eivissenques, continuarem. Aquestes també haurien d'anar a la sèrie de "roques peculiars" a contrallum i llarga exposició. És un lloc al que li tenia ganes des de feia molt de temps. La gentilesa de Joan Costa ha fet possibles aquestes fotos i vull mostrar des d'aquest espai el meu agraïment. Vaig gaudir d'un cel suau i ben bonic i vaig estar una bona estona apretant el disparador. Un cop vistes les imatges a casa he vist que he tornat amb els enquadraments "clàssics" d'aquest lloc. La veritat és que vaig estar fent fotos quasibé sense pensar, apurant els segons que durava el cel acolorit. Quan fotografie un lloc que he vist moltes vegades abans en fotos em costa molt fer alguna cosa diferent al que he vist. Bo, ara ja tinc al disc dur aquests enquadraments i el lloc controlat. Ja no cal més que tornar i intentar ser creatiu.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/11, 7s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 28mm

f/11, 14s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

M'aclame a tu II

2011-08-25T00:01:00.000+02:00

Fa uns mesos vaig pujar una foto d'una roca "emblemàtica" d'Eivissa al bloc. Va ser una foto que volía fer i que tenía pensada des de feia temps.
Un dels matins que vaig sortir aquest agost vaig anar a una de les platges que més m'agrada fotografiar. Com a mostra quatre botons: un, dos, tres i quatre. Portava una idea molt concreta del que volia fer. Però les condicions no varen ser les més addients i, després de tornar-me boig amb els filtres una bona estona, vaig parir un xurro (en realitat més d'un). Llavors vaig recordar la foto del maig. Com que aquesta platja també té una de les roques "peculiars" de l'illa, vaig montar el degradat de 10 passos i vaig decidir repetir l'experiència. M'estic plantejant fer una sèrie completa sobre roques "peculiars" de l'illa d'aquesta manera.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 121mm

f/11, 240s, ISO100, filtre neutre de 10 passos i degradat neutre de 2 passos. Trípode i cable.

Els cementiris

2011-08-22T00:41:00.002+02:00

Bo, ja estem retornats de les vacances. Començarem pel final, pel viatge familiar.
L'any passat vaig pujar una foto trobada durant el viatge per la Selva Negra. Enguany s'han repetit les circumstàncies: la càmera ha vingut, però jo feia de pare, parella i amic i les fotos les anava fent sobre la marxa i condicionat pels altres. Tenia el propòsit de matinar algun día, però la bona cuina, el bon vi i la bona companyia ho han impedit. En fi, no només de fotografía s'ha de nodrir l'esperit...
Us pujaré unes fotos de dos dels llocs que he visitat i que m'ha resultat molt impactants: Els cementiris de la segona guerra mundial.
Primer vàrem visitar el cementiri americà de St James. El dia era ennuvolat, el lloc silenciós i la visió del lloc, realment, colpidora. Veure que havia tombes que encara eren visitades em va impressionar fortament.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105mm

f/8, 1/60s, ISO100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/4, 1/400s, ISO100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/125s, ISO100, polaritzador

Després ens vàrem traslladar al cementiri alemany de Huisness. Allà va començar a espurnejar. El cementiri és molt més sobri, es nota quins vàren ser els perdedors, però no per això deixa de ser un lloc digne. La lectura de les cartes d'alguns soldats alemanys a les seves famílies uns dies abans de morir va ser estremidora.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/50s, ISO100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 32mm

f/4, 1/15s, ISO800

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 65mm

f/4, 1/15s, ISO800

Al sortir del segon cementiri vàrem tenir un debat. Només uns anys després d'acabada la guerra mundial tots el morts varen tenir dret a una sepultura digna. Fins i tot els caiguts en territori hostil, reposen en locs dignes. Segurament el màxim de la reconciliació hagués estat crear un cementiri únic per tots els morts, d'un i d'altre bandol, però així i tot, en la circumstància actual, no es deshonra la memòria de cap de les víctimes. Qualsevol familiar que vulgui visitar l'avi o el besavi que va morir a la guerra sap on trobar-lo.

Com és possible que més de 70 anys després d'acabada la guerra civil això no siga possible en el nostre país?

Després del debat vàrem continuar fent de turistes.

La boira inesperada

2011-07-30T14:10:00.000+02:00

Sessió ajornada en dues ocassions per motius meteorològics, esperant el dia adequat. Localització estudiada. Pronòstic del temps favorable: núvols dispersos, el que volem. Pronòstic consultat fins en 3 webs del temps. Ve l'Esther a recollir-me a les 5:00 AM. El cel pinta bé al sortir. Arribem al parking. Fem la pujada d'aproximadament mitja hora caminant, més alguns minuts extra per dubtar a les fosques sobre el camí a agafar. Arribem a la localització i...

ENTRA LA BOIRA!!!

La boira que cap web havia pronosticat, je, je... Ens estem xerrant quasibé una hora amb l'esperança que els núvols escampen i tenir al nostre abast la vista que voliem. Però avui no va a ser el día que farem la foto que volem. Finalment treiem la càmera per fer alguna foto testimonial.

Com hem comentat ja podem marcar un "dia de mala sort" en el "haber". Estadísticament tenim més possibilitats que les coses vagen millor en la propera sortida.

Aprofite l'entrada per deixar el bloc en "stand by" fins la tornada de vacances, que espere siguen profitoses.

Bon estiu.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 (estrena) a 105mm

f/11, 1/10s, ISO100, trípode i cable. Degradat neutre de 3 passos.

Al davant i al darrere

2011-07-21T07:00:00.001+02:00

De tots és sabut que les hores crepusculars solen pintar els núvols d'uns colors molt apreciats pels fotògrafs. Normalment quan el Sol està a puntet d'eixir o quan acaba d'amagar-se és quan es donen les millors condicions. I allà estem nosaltres amb les nostres càmeres preparades per captar tanta bellesa.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode, cable

De tots és sabut que, moltes vegades, estem tan capficats en el que tenim al davant que no mirem al darrere. I aquestes llums solen donar sorpreses ben agradables al nostre darrere.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode, cable

Una sola raó

2011-07-17T17:46:00.001+02:00

La foto d'avui es fruit d'un important esforç, sobretot físic. Molta gent, segurament, pensarà que s'ha de ser una mica freak per fer coses així. I es que hi han unes quantes raons per les quals, molta gent, mai hagués fet aquesta foto:
1.- No vaig dormir en tota la nit
2.- A les 4 de la matinada vaig estar treient un cotxe que se'ns havia atascat en la sorra
3.- Els mosquits se'm varen menjar
4.- Com que el cotxe no podia passar, vaig haver de caminar, de matinada, quasi una hora per arribar al far
5.- Potser podríem afegir alguna més

Hi ha una sola raó per fer-la malgrat tants "patiments". Una raó amb la suficient força com per compensar totes les altres: M'encanta haver-la fet i m'agrada com ha quedat

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 32mm

f/4, 30s, ISO 800, trípode, cable i mirall alçat.

Sant Pere de Romaní

2011-07-09T19:21:00.001+02:00

Sant Pere de Romaní és una ermita que data de l'any 1001. Segurament, quan la varen construir, estava en un lloc feréstec i recòndit. Probablement estava envoltada de bosc i algún conrreu allà a la vall. El Llobregat devia discorrer pel seu llit creant espais pantanosos i envoltat per un bosc de ribera.
Avui en dia, 1010 anys després, la imatge és ben distinta. El Baix Llobregat és un corredor amb dues autovies, tres línies de tren (una d'elles d'alta velocitat), un riu contaminat i canalitzat, polígons industrials, macropoblacions i una boirina de polució, segurament molt insana, recobrint-ho tot.
Crec que prefereixo no saber com serà el Baix Llobregat dins de 1010 anys més. Si és que encara hi és...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 400. Col·laboració de l'Esther Bahí en la iluminació interior. Repelent pels mosquits.

L'excursió

2011-06-28T12:09:00.000+02:00

Una foto d'aquelles amb llum dura, migdia i alta muntanya... Mala combinació. Excursió familiar. Així i tot el resultat m'agrada. No tot van a ser crepuscles, hores blaves o nocturnitat, ¿no?
Aquesta foto dedicada molt especialment al Jordi que ja és tot un homenet i va fer caminant tot sol la pujada fins el final (i després la baixada també, je, je...)

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador, a pols.

La resclosa

2011-06-17T11:11:00.001+02:00

La resclosa d'un vell molí crea un raconet ben encisador. Una d'aquelles rieres que encara corren netes pel nostre país i on encara habita la llúdriga. Solitud matinera amb el cant dels ocells i de la riera. Quina millor música pot haver per començar bé un día?

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/11, 0,4s, ISO 200, trípode i cable. Filtre polaritzador.

El tele

2011-06-10T11:32:00.001+02:00

Fa uns dies en el bloc moments de llum vaig llegir una entrada sobre l'ús del tele quan estàs habituat a fer servir l'angular. Té molta raó. Jo vaig amb el 17-40 a tot arreu i més del 90% de les fotos les faig amb ell. Però hi ha vegades que no saps trobar l'enquadrament i canvies al tele. Llavors descobreixes un nou món.
Un exemple és aquesta cascada. Té un mirador amb una barana espantosa a dalt que, obviament, calia evitar; el cel d'aquell dia era ennuvolat, pla i complicava l'exposició; la forma dels espais complicava l'ús de filtres, ja que es notava el seu ús... Vaig estar una bona estona amb el 17-40 i vaig fer vàries fotos, però sense gaire convenciment, no m'agradava el resultat. Vaig optar per montar el 70-200 i vaig començar a gaudir.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 111mm

f/11, 0,8s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos aplicat a la zona de la caiguda d'aigua, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 89mm

f/18, 0,6s, ISO 100, polaritzador, trípode i cable

25+25=50

2011-06-04T15:28:00.001+02:00

Puje una altra de 25 minuts... Aquesta també la tenía pendent des de feia temps. Técnicament ha estat un repte. Vaig arribar a la localització sense lluna. Al penyasegat li arribava llum d'un hotel proper i un far també l'anava pintant de tant en tant amb el seu gir. La part de sota quedava en penombra total. A més a més, allà al fons, sobre l'horitzó, es veia una lleu resplendor que era, ni més ni menys, que la ciutat de Palma, a més de 70 Km... Vaig decidir incloure aquesta contaminació en la composició. La llarga exposició l'ha magnificat i no em desagrada com queda. El que menys em convenç és com ha quedat la part de les roques de primer pla. Vaig fer el que vaig poder amb el frontal, però salta a la vista que va ser insuficient. Necessite un llinterna més potent. Una mica de lluna tampoc m'haguera vingut malament, però és un lloc que no tinc a l'abast cada dia i no pensava marxar sense la foto.
El resultat final és millorable. Seguirem aprenent en el món de la foscor.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/4, 1502s, ISO 200, trípode, cable, mirall alçat.

25 minuts

2011-05-31T10:57:00.001+02:00

És curiós com, segons el que estigues fent durant un minut, et pot semblar molt curt o et pot semblar una eternitat.
Llavors, 25 minuts ja són paraules majors. Dona temps per fer moltes coses en 25 minuts: fer clic, seure a mirar el cel que no veus mai a causa de la polució, tancar els ulls i escoltar la insistent remor de les onades contra les roques, empastifar-te de repelent de mosquits perquè t'estan fregint, pintar amb una llinterna, telefonar la teva parella i xerrar una estona malgrat que fa un moment estaves amb ella, dir-li que l'estimes, tornar a mirar el cel i veure passar bocabadat un estel fugaç, contemplar el gir rutinari del far d'un illot la llum del qual crea estranys dibuixos sobre la mar, pensar, esperar, seguir esperant, això sí que és una eternitat, una eternitat preciosa...
Una de les fotos que volía fer des de feia bastant temps.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/4, 1502s, ISO 200, trípode cable i mirall alçat. Vaig pintar la torre durant aproximadament un minut amb la llinterna del frontal

M'aclame a tu

2011-05-25T20:26:00.004+02:00

M'aclame a tu mare de Terra sola,

arrape als teus genolls amb ungles brutes,

invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m'agafe a tu, al que més estimava,

i cante el jorn del matí il.limitat.

El clar camí, el pregon idioma,

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il.luminat enter,

un bell futur, una augusta contrada,

seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l'amor i la ferocitat,

seràs la clau que obri tots els panys,

seràs la llum, la llum il.limitada.

Seras confí on l'aurora comença

seràs forment, escala il.luminada.

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn de la pàtria,

tot esquinçat de l'emblema que puja,

seràs l'ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels vents que em retornaves sempre.

Vicent Andrés Estellés

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 150mm

f/4, 90s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10, trípode, cable i mirall alçat.

L'eixida que no va ser

2011-05-19T21:57:00.000+02:00

La idea inicial era cercar l'eixida de la lluna entre les pedres. És obvi que, amb aquests núvols, la lluna va sortir, però nosaltres no ho varem veure. Així i tot, la solitud, la bellesa del lloc i una bona companyia varen fer un moment molt agradable. Fins i tot hi ha alguna foto que es pot salvar...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/5.6, 480s, ISO 400, trípode i cable. Vaig moure el degradat neutre de 2 pasos al davant de l'objectiu una estoneta

La península

2011-05-15T17:10:00.002+02:00

Com que estem passant una petita sequera, tiraré d'arxiu i pujaré un parell de fotos "curioses". En la primera teniu en primer pla Ses Salines d'Eivissa, amb el puntal d'Es Vedrà a la dreta de la imatge, sobresortint per Cap Llentrica. Aquelles montanyes del fons són les serralades alacantines que es poden veure donada la claredat espectacular d'aquell dia i el contrallum del capvespre. I es que la llum d'octubre a l'illa és diferent a la de la resta de l'any...

Canon 400D amb el canon 70-200 f/4 IS a 85mm

f/4, 30s, ISO 100, trípode i cable, no recorde si porta cap filtre...

Ací teniu un detall de tot el perfil de la península entre Puig Campana (el de més a l'esquerra) fins al Montgó (el de més a la dreta), amb les serralades d'Aitana i de Bèrnia entre ells. Tot un plaer per als sentits. És un dels dies més clars que recorde haver viscut a l'illa.

Canon 400D amb el Canon 70-200 f/4 IS a 89mm

f/4, 10s, ISO 100, trípode, cable i possiblement algun degradat...

L'error

2011-04-30T23:56:00.000+02:00

Avui no ha estat una bona jornada. Després de fer l'esforç d'alçar-me del llit a les 4:45 he tornat a casa amb 4 o 5 fotos i, cap d'elles, és la que pensava fer. Tots sabem que quan cometem un error ens ha de servir per aprendre i no repetir-lo. Però l'especie humana es caracteritza per ensopegar varies vegades en la mateixa pedra. Qualsevol sap que és molt arriscat arribar a un lloc desconegut a les fosques per trobar una localització, a no ser que siga una localització molt fàcil. Doncs Pepet, aquest que us escriu, ha comés aquest error més d'una vegada. I avui ha estat la darrera vegada que ho ha fet. He estat voltant amb el cotxe, cercant el camí que havia d'agafar, mentre el dia aclaria i les oportunitats anaven, inversament, minvant. Finalment he trobat el lloc, però no era l'hora bona per fer la foto. Com a consol puc pensar que, de totes maneres, la llum tampoc ha estat gran cosa avui i que no hi havia ni mig núvol...
Per contra he tret el macro (que per cert, tenia teranyines) i he intentat fer alguna cosa per tornar a casa, si més no, amb alguna foto. Encara que no fos la foto que volía fer.

Canon 5D MkII amb el Canon 100mm macro

f/16, 1/8s, ISO 800, trípode i cable

Setmana Santa Marinera

2011-04-27T12:00:00.000+02:00

De manera puntual faré una escapada del paisatge per mostrar un esdeveniment que feia anys que no gaudia i que he pogut assaborir aquests passats dies: la setmana santa del meu poble.
Una celebració impregnada per la llum de la Mediterrània i, que a diferència de la major part d'aquestes celebracions, té el color com a protagonista. L'exuberància valenciana i la música com a elements distintius. Si, a més a més, podem contemplar aquest esdeveniment submergit en l'encant de l'arquitectura popular del barri, tenim la barreja perfecta.
Un servidor no és home de fe, però sap valorar el contingut plàstic i cultural d'aquesta celebració. Així que li pese a qui li pese: Salvarem el Cabanyal!

El miracle

2011-04-18T00:45:00.000+02:00

Anant a treballar, cada dia, passava per aquell lloc. Conduïa amb la justa capacitat de reacció que dona un glop de cafeïna i l'estrés matiner d'arribar a l'hora a la feina. Normalment mai passava res i molts dies varen anar omplint, anònims, el cistell del temps que se'ns ha donat per fer encara no sé ben bé quina cosa. Però, algunes vegades, es produïa el miracle. Això sí que m'acabava de despertar. Recorde haver aturat el cotxe en aquella corba molts matins. Recorde haver baixat i contemplar embadalit aquell miracle. Recorde permetre'm el luxe d'arribar al treball uns minuts tard. I recorde haver pensat que el temps que se'ns ha donat, potser, només té sentit si saps apreciar meravelles com aquella.
L'altre dia, després de molt de temps, vaig tornar a aquell lloc. I es va tornar a produir el miracle. Vaig gaudir de l'espectacle, dels meus pensaments i d'una bona companyia, aquelles coses que donen sentit a la vida.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/16, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 + degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.

La dona d'aigua

2011-04-11T21:50:00.000+02:00

En temps llunyans l’hereu de la masia de Can Blanc quedà adormit sota una alzina carregada d’anys.
De sobte, el despertà una veu meravellosa que recitava melodiosament :

«Si l’aigua és plata, la mia és amor
la mia amor, menina,
la mia amor,
no pas mon cor, menina,
no pas mon cor,
que tot és or.

Si l’aire és gebre,
la mia amor,
no pas mon cor, menina,
no pas mon cor,
que tot és foc».

El xicot, encuriosit i atret per la veu encisadora, no s’ho va pensar més i se n’anà cap al gorg d’on provenia. En arribar-hi, es trobà amb una donzella, bella com el sol, que s’emmirallava a l’aigua mentre anava cantant la dolça melodia. El jove se n’enamorà al moment i li proposà maridatge. La noia acceptà, però abans li posà una condició : Mai no havia de preguntar-li el seu origen, afegint que no se li ocorregués anomenar-la «Dona d’aigua». El noi va estar-hi d’acord. Es casaren i foren molt feliços.

Passà el temps i un dia malaurat, el matrimoni es discutí, i el marit enfurismat, va retreure a l’esposa el seu origen ignorat motejant-la «Dona d’aigua». Mai que no ho hagués dit. Tan punt ho va sentir la noia, esporuguida, marxà rabent de casa. Va ésser inútil que el marit la seguís desesperat. Desaparegué per sempre més.

D’aleshores ençà, el lloc on el jove trobà la misteriosa donzella s’anomena «la dona d’aigua».

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 22mm

f/11, 0,8s, ISO 800, degradat neutre de 2 passos, trípode, cable i una mica d'equilibri

Compartir moments

2011-04-07T18:28:00.000+02:00

Compartir moments amb bons amics és un plaer. Compartir moments, indrets, rises, llum, ... És curiós com es pot coneixer gent gràcies a aquesta cosa virtual d'internet que, d'altra manera, mai haguera conegut. Gent maca, bona gent. Moltes gràcies a tots i totes.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 70mm

f/8, 1,6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable.

Rhapsody in blue

2011-04-04T23:39:00.001+02:00

Potser ara no teniu gaire temps. No importa. Quan tingueu oportunitat escolteu-la sencera. Feu-ho amb els ulls tancats i deixeu volar la ment. Jo no ho feia des de fa molt temps i m'ha tornat a conmoure, com tantes altres vegades.
Si voleu també podeu fer una ullada a la foto, però evidentment no és comparable a aquesta obra mestra...

Rhapsody in blue by George Gershwin

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 60s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i neutre de 10 passos, trípode i cable.

Des del fons del mar

2011-03-31T22:55:00.000+02:00

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 20mm

f/11, 1/3s, ISO 100, degradat invers de 3 pasos, trípode i cable

Mateix lloc, mateixa nit

2011-03-26T15:29:00.001+01:00

La nit.

La nit és llarga, la nit.

Per a uns és nit de festa,

per a uns altres nit de dol,

de cremar amor, nit vella,
de sentir la mort tot sol.

La nit.

La nit és llarga, la nit.

Tots la portem al cor,

la nit.

Nits de déus,

nits de dimonis,

nits d'infants,

nits de Nadal;

tantes nits perdudes
que no tornaran mai.

La nit,

que llarga que és la nostra nit,

la nit.

Raimon

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 19s, ISO 400, trípode i cable disparador

Soledat nocturna

2011-03-21T23:44:00.002+01:00

Aquest lloc ja l'he portat al bloc en altres ocassions. És un lloc d'aquells que fascina i atrapa, i amb unes possibilitats fotogràfiques innumerables. Si un servidor sapigués fer fotos veurieu quina meravella de lloc.
Aquesta vegada va ser diferent, vaig venir de nit, amb una lluna plena que feia goig. Tota la platja per mi tot sol, cap ànima al voltant i un fred dels que cala d'humit. Bé, en realitat no vaig estar sol. Un eriçó em va estar fent companyia. Sí, un eriçó a la platja... Supose que ve buscant les deixalles que abandonen en aquest lloc la gent que el visita diariament i no recorda que els espais naturals te'ls has de deixar conforme te'ls has trobat. Ell a la seva i jo a la meva, concentrats tots dos en intentar treure el màxim profit possible a la nostra activitat. No se com li aniria a l'eriçó la seva activitat, però a mi, la meva, m'agrada, sobretot tenint en compte que gairebé mai he fet nocturnes.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 19s, ISO 400, trípode, cable, mirall bloquejat i un drapet perquè l'objectiu s'entelava constantment amb la humitat.

Ímpetu

2011-03-14T16:36:00.000+01:00

Mas no todo ha de ser ruina y vacío.

No todo desescombro ni deshielo.

Encima de este hombro llevo el cielo,

y encima de este otro, un ancho río

de entusiasmo. Y, en medio, el cuerpo mío,

árbol de luz gritando desde el suelo.

Y, entre raíz mortal, fronda de anhelo,

mi corazón en pie, rayo sombrío.

Sólo el ansia me vence. Pero avanzo

sin dudar, sobre abismos infinitos,

con la mano tendida: si no alcanzo

con la mano, ¡ya alcanzaré con gritos!

y sigo, siempre, en pie, y así, me lanzo

al mar, desde una fronda de apetitos.

Poema Ímpetu, de Blas de Otero

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/16, 0,6s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos, trípode

Platja prestada

2011-03-08T22:06:00.001+01:00

Normalment el que ens és molt proper tendim a valorar-ho poc. Tot allò que forma part de la nostra vida quotidiana, de la nostra rutina, és difícil mirar-s'ho amb ulls d'interés. Un any després de començar el bloc m'he adonat que no he pujat mai, fins avui, cap foto de la meua terra. Malgrat fer vora deu anys que vaig aterrar al Principat, aquest paisatge és el que m'ha acompanyat durant quasibé tota la meua vida. I amb els ulls de qui es mira allò de sempre, crec que mai l'he sabut valorar suficientment. De fet cada cop que he tornat cap a la meua terra la càmera s'ha quedat a casa.
Aquest cap de setmana això ha començat a canviar. De la mà d'un bon fotògraf que em va prestar la seua platja per compartir una eixida de Sol. Perquè buscant bé es poden trobar raconets que justifiquen matinar una mica en el malmés litoral valencià.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.

Uns segons

2011-02-27T16:43:00.001+01:00

Vaig tornar a anar a cercar el naixement del color. Aquesta vegada va ser molt menys espectacular. Tan sols uns segons amb el cel pintat, uns segons tan breus i fugaços com el temps que dura un sospir. Però, suficients segons com per fer una foto.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 pasos, trípode, cable

El naixement del color

2011-02-19T20:23:00.000+01:00

Una bonica sortida de Sol en un lloc encantador i amb bona companyia. Treint-se el "mono" de molts dies sense fer fotos...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 22mm

f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable disparador

Imatges i instants

2011-02-14T20:09:00.001+01:00

Ja fa un any que aquest bloc va començar el seu camí. Durant aquest any han hagut moltes fotos. Em sorpren vore com, cada dia, entra gent a mirar aquest humil raconet perdut en la immensitat del ciber-espai. És per mi una satisfacció descobrir que ha hagut algú mirant-se el bloc més de 5 o de 10 minuts... Això m'estimula a seguir. Pensar que aquest espai pot ser útil, justifica la seua continuitat. Personalment seguiré fent fotos, a poder ser de coses boniques, de moments especials, d'indrets esplèndids... Continuaré intentant superar-me i continuaré pujant les imatges i instants que vaja decobrint.

A tots els que m'heu visitat demanera continua o discontinua. A tots i casdascun de vosaltres: MOLTES GRÀCIES.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 50mm

f/8, 1/13s, ISO 100, filtre degradat neutre de 2 passos, trípode i cable.

Problema 2, pregunta 17

2011-02-06T14:41:00.001+01:00

Una variable categòrica de tres o més categories s'ha d'ncloure en un model de regressió lineal descompost en k-1 variables binàries. Estudiar si una d'aquestes variables ha de ser considerada una variable modificadora atenent a la magnitud del canvi és una mica embolic. En realitat és molt d'embolic.
Ja fa dos dies que estic intentant resoldre aquest problema. Ha acabat sent una espècie d'obsessió. M'he encallat. Res millor que: agafar la càmera i anar a algún lloc encisador, fer fotos, desconnectar, canviar de xip i fer servir el cervell per un altre menester... I així ho he fet. Aquí vos deixe una mostra.
Tan de bo que tots els problemes que tinga a la vida siguen d'aquesta mena.
Per cert, crec que ja tinc la solució.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm

f/8, 13s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable.

Sube a nacer conmigo, hermano

2011-01-24T20:37:00.001+01:00

SUBE a nacer conmigo, hermano.

Dame la mano desde la profunda

zona de tu dolor diseminado.

No volverás del fondo de las rocas.

No volverás del tiempo subterráneo.

No volverá tu voz endurecida.

No volverán tus ojos taladrados.

Mírame desde el fondo de la tierra,

labrador, tejedor, pastor callado:

domador de guanacos tutelares:

albañil del andamio desafiado:

aguador de las lágrimas andinas:

joyero de los dedos machacados:

agricultor temblando en la semilla:

alfarero en tu greda derramado:

traed a la copa de esta nueva vida

vuestros viejos dolores enterrados.

Mostradme vuestra sangre y vuestro surco,

decidme: aquí fui castigado,

porque la joya no brilló o la tierra

no entregó a tiempo la piedra o el grano:

señaladme la piedra en que caísteis

y la madera en que os crucificaron,

encendedme los viejos pedernales,

las viejas lámparas, los látigos pegados

a través de los siglos en las llagas

y las hachas de brillo ensangrentado.

Yo vengo a hablar por vuestra boca muerta.

Pablo Neruda

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/8, 2,5s, ISO 100, filtre degradat invers i degradat neutre de 3 passos tots dos, trípode i cable.

La foradada

2011-01-16T23:47:00.001+01:00

Excursió familiar en cap de setmana familiar. Sovint no carregue l'equip perquè aquest tipus de sortides són a hores intempestives fotogràficamant parlant (migdia). Aquesta vegada, però, vaig carregar amb tot. La idea era mirar enquadraments i, possiblement, tornar a una millor hora. I mira per on, en arribar, vaig trobar un espectacle sencillament captivador i un repte fotogràfic. Em va resultar molt difícil captar la bellesa del lloc (de fet crec que no ho he aconseguit) per les complicades condicions de llum. L'opció del tall tan radical per dalt és, precissament, per evitar el cel que encara complicava més l'exposició. Si més no, m'he portat un trosset d'aquell paratge meravellós. La foto va dedicada a en Jordiet que està fet tot un campió i va fer quasibé la totalitat de l'anada i la tornada caminant, cosa que s'agraeix, ja que parlem de catorze kilos...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos aplicat en moviment, trípode i cable.

Un lloc amb imant

2011-01-11T00:02:00.001+01:00

Molt s'ha escrit i fantasejat sobre les qualitats "màgiques" d'aquest lloc. El cert és que és un d'aquells indrets que té imant, que atrau poderosament. Segurament és el lloc més fotografiat de l'illa i es que te molt d'encant. Vaig venir dos matins seguits, buscant una llum que no vaig trobar. En aquesta època el Sol il·lumina directament Es Vedrà quan surt. La major part de l'any el Sol aguaita per darrere de cap Llentrisca i la llum tarda en arribar a les roques. Com que és un lloc típic de postes de Sol vaig voler captar una sortida. Vaig imaginar els primers raigs incidint lateralment sobre els illots i un gran nuvol dels que s'enganxa al cim d'Es Vedrà de tant en tant en colors taronja. No va ser el cas. Així i tot vaig fer alguna foto que pense que es pot salvar. Pèrò sé que tornaré i faré la foto que tinc al cap, el proper any, o a l'altre, o a l'altre...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/8, 13s, ISO 100, degradat invers de 3 pasos, trípode i cable.

Repassant l'arxiu

2011-01-02T19:47:00.000+01:00

Amb la fi de l'any arriba el moment d'acabar d'endreçar tot l'arxiu de l'any passat i fer les respectives còpies de seguretat per duplicat. És una feina un tant feixuga, però necessària. Fas un repàs de molts moments viscuts en aquests darrers mesos i, de vegades, trobes imatges que havien restat en un racó del disc dur i que potser no mereixien "dormir el sueño de los justos". Vos puje una foto que, al obrir-la, ni m'enrecordava que existia i que ara va i m'agrada bastant. El pitjor és que m'ha entrat "mono" de neu...
Vull aprofitar també per desitjar-vos un molt bon any.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/160s, ISO 100

Salut!

2010-12-21T11:41:00.002+01:00

El nadal sempre m'ha produit molta diarrea mental. Tota la babositat i benaurança d'aquests dies em sembla molt falsa i hipòcrita. No han estat per mi mai uns dies especials ni diferents. Odie que em feliciten sense un motiu evident. Odie les nadales sonant pels carrers. Odie el pare Noel, aquest nòrdic complaent amb obesitat mòrbida. Odie els aparadors de les botigues plens d'objectes inutils i els anuncis de perfums en francés. No odie els torrons (encara que m'agrada menjar-los al llarg de tot l'any). Aprecie les tradicions que ens venen des dels nostres arrels, malgrat que des d'un punt de vista agnòstic. Ame el cava, sobretot si és un bon brut nature del Penedés (encara que també m'agrada durant tot l'any)
De totes maneres s'ha de reconeixer que, en el moment que tens un nen, aquesta idea es modifica. Continue pensant el mateix, però m'ho mire amb uns ulls més comprensius. Serà que m'estic fent major?
A tots els que entreu sovint o puntualment per aquest gra de sorra en el desert del món virtual vos desitje que tingueu un molt bon any 2011, i 12, i 13... i molt bona i llarga vida. Salut.

Canon 400D amb el canon 17-55 a 35mm (que tiempos!)

f/4.5, 1/250s, ISO 800

Repetir

2010-12-19T15:28:00.000+01:00

Tornar una i altra vegada al mateix lloc és una forma de comprovar com, segons la llum, pot semblar cada vegada un lloc diferent. És increïble com poden canviar tots els matisos de color, de textures, de sensacions... A més a més, repetir localitzacions, és un bon exercici per forçar-se a trobar noves composicions i treure suc d'allà on pensaves que ja no hi havia res.
Aquest lloc és el mateix que el de la darrera entrada. Vaig tornar amb la idea de veure sortir el Sol, pero les circumstàncies van ser ben diferents...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 0,5s, ISO 100, trípode i cable. Impermeable.

Amb gran tranquilitat

2010-12-07T01:25:00.001+01:00

Últimes llums del día sobre un bell indret i amb bona companyia. El cel no va acompanyar gaire, però vàrem poder assaborir uns daurats preciosos sobre la sorra que gaudeix l'hivern amb gran tranquilitat .

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/15s, ISO 100, filtre polaritzador, trípode+cable.

Epíleg: De l'única manera

2010-12-02T21:43:00.001+01:00

Estranya amor estrany amant una illa

que pens de lluny i veig sola i vençuda

tirada enmig del mar seca i venuda

cristall de llum trencat que ja no brilla

L'antiga i aspra veu astral perilla

setjada a mort en vils paranys perduda

mesella arrel de raça avui retuda

carcassa d'euga en zel que no renilla

Fidel com som t'escric mentre somnies

hereva d'ombres noves albes i erres

sagnant pel llarg camí ventós dels dies

Apàtrida enyorós d'unes desferres

m'entrec a tu i ferit per melangies

et bes plorant al cos des d'altres terres

Ponç Pons

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/8, 1/50s, ISO 100, polaritzador

Menorca, día 4 i darrer

2010-11-28T16:39:00.001+01:00

Com no podía ser d'una altra manera, vaig matinar per anar a buscar les primeres llums. Aquesta vegada cap a Sa Mesquida, ja que el primer día, quan vaig anar, em va pareixer que tenía moltes possibilitats. Arribar, buscar un enquadrament interessant, preparar l'equip, esperar el moment i disparar...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/8, 1/10s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre, trípode i cable

Sovint, quan fem postes o sortides de Sol, estem tan centrats i meravellats pel que tenim al davant que no mirem al darrere. I, moltes vegades, al darrere es representa una funció igual o, fins i tot, més espectacular. Aquell matí els primers rajos del Sol van pentinar suaument la vegetació eixuta de les dunes amb un daurat preciós.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 28mm

f/8, 1/15s, ISO 100, trípode, filtre degradat de 3 passos, cable

Com a de fi de festa tenía pensat fer una excursió a una platja de les més emblemàtiques de Menorca. Una d'aquelles a les qual, l'única forma d'arribar es caminant: la cala Pregonda. Vaig conduir fins a la platja de Binimel·la. El començament de l'excursió no podía ser més prometedor, ja que aquesta platja té un gran encant.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador

El camí cap a Pregonda discorre per un terreny vermellós sense cap ombra. L'encant d'aquest camí és indescriptible quan el Sol mostra totes les tonalitats de la terra.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador

La cala Pregonda es una de les més boniques de Menorca malgrat les 5-6 cases que es van construir en altres temps. Afortunadament es va arribar a temps per evitar l'explotació turística d'aquesta cala. Totes aquelles roques enmig de l'aigua, la sorra fina, aquella aigua nítida... Un autèntic paradís i amb unes possibilitats increïbles per fer fotografia nocturna (ja hi tornaré, ja...)

Canon 5D amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador

Després d'un petit descans sobre la sorra vaig tornar pel mateix camí cap al cotxe. I ho vaig fer ben lentament, aturant-me en cada raconada, en cada caleta de les que es recorren, gaudint de tota la bellesa d'aquest lloc. Vaig conduir fins al Toro, el punt més alt de l'illa. Volía acomiadar-me d'aquest lloc preciós fent una última ullada a tot el contorn d'aquesta illa que ha sabut preservar tan bé tots els seus encants i fer una explotació turística acurada i amb seny.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador

Com a colofó final indicar que ha estat una experiència única, plena de sensacions. La solitud del camí m'ha permés gaudir d'una manera especial d'aquesta illa. He intentat plasmar tota la bellesa d'aquest magnífic lloc. Però crec que ni jo ni la càmera som capaços de captar tota la meravella que amaga aquesta illa.

Menorca, día 3

2010-11-20T16:52:00.002+01:00

Al començament del tercer dia havia pronosticat un canvi en el temps. Disminuia la intensitat del vent i l'anticicló treia el nas. Tenia moltes ganes d'anar a Favaritx a fer la sortida de Sol. Però vaig arribar abans que el canvi de temps... Hi feia bastant vent, potser no tant com els dies previs, però sí el suficient com per impedir fer exposicions mitjanament llargues amb les degudes garanties. No obstant, en previsió, el dia anterior ja vaig aguaitar un raconet al recer d'una gran roca. Vaig haver de fer les fotos des d'allà, la qual cosa em va limitar bastant compositivament.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 8s, ISO 100, filtre degradat invers, trípode, cable disparador

Per aquest día tenia previst anar a unes quantes platges també. El primer lloc al qual em vaig dirigir va ser a Cala Turqueta, una de les típiques cales meridionals menorquines, amb pins verds i aigua turquesa.

Panoràmica de 16 fotos unides amb panorama maker i disparades a pols a

f/8, 1/250s i ISO 100 amb la 5D MkII i el 17-40 a 40mm

El següent destí va ser les platges de Son Saura, també al Sud.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/125s i ISO 100

Després d'un bon entrepà per seguir endavant, per fi, em vaig decidir a visitar alguna platja de la costa septentrional. Vaig anar a Algaiarens. Grans nuvolades cobríen el cel que, de tant en tant, deixaven alguna escletxa per la qual passava el Sol. Semblava que realment el vent anava a la baixa. Una bona passejada per aquest indret idíl·lic. Un surfista i jo ens vàrem repartir la platja al 50%.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador

Del meu viatge anterior recordava un lloc que em va impressionar: Punta Nati. És un cap orientat a Nord envoltat per un paratge dessolador arrasat per la tramontana. Hi han unes peculiars construccions que serveixen per aixoplugar els ramats. Allà va seguir el joc de llums i ombres.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/40s, ISO 100, polaritzador

Ja s'acostava el final del día. Per fer la posta de Sol tenia previst anar a Cala Xoriguer. Un lloc bastant urbanitzat, però amb moltes possibilitats i unes roques molt interessants enmig de l'aigua. Allà vaig anar. Però aquesta vegada la cosa va estar molt i molt insípida. Tant com per no pujar cap foto. Allà vaig trobar dos avis menorquins fent fotos amb els quals, si més no, vaig fer una bona xerrada.

Amb l'amor propi malmés per la mala sort avui sí que tocava anar a fer nocturnes. Vaig anar a fer una de les fotos que portava pensades des de casa. Vaig desembarcar amb tot l'equip a la Naveta de Tudons i hi vaig ser una bona estona. Em vaig treure l'espina de la posta de Sol.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 1200s, ISO 100, trípode, cable i una llinterna per fer pinzellades de llum a la naveta

Menorca, día 2

2010-11-12T12:14:00.001+01:00

El sgon dia va començar molt prompte. Les localitzacions que tenia previstes per fer la sortida del Sol estaven exposades a tramontana, així que vaig haver d'improvisar. Arribant el día anterior, des de l'avió, vaig veure una punta que sobresortia en la mar que em va cridar l'atenció. Sobre el mapa semblava que el lloc podia ser bo i l'orientació era correcta. Així que vaig anar cap allà sense saber ben bé qué em trobaría. Finalment el lloc va donar joc i el cel va acompanyar.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/9, 1,6s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 2 passos, trípode i cable disparador

Després d'un bon esmorzar vaig anar a visitar vàries de les cales de la costa sud. Festival de verd i blau. Camins de solitud i la sensació d'estar immers en el paradís. Mirar, escoltar, sentir el contacte més íntim amb tanta bellesa. Tota l'illa per mi tot sol, trobar una foto a cada raconada a cada indret més deliciós...

La Cala Mitjana,

Canon 5D amb el canon 17-40 a 31mm

f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador

i la seva germana xicoteta, la Cala Mitjaneta.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador

Caminar des de Sta Galdana, pel sol plaer de caminar, fins a Macarella

Canon 5D amb el canon 17-40 a 40mm

Panoràmica de 8 fotos disparades en vertical a f/8, 1/250s, ISO100, a pols

Montades amb el panorama maker

i completar la jornada estirant-se sobre la sorra de Macarelleta a veure passar els nuvols.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 22mm

f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador

Després de dinar vaig desplaçar-me cap a la costa de llevant, amb la idea de retrobar-me de nou amb el vent i les onades. Abans, però, una aturada en Talatí de Dalt, sobretot per veure les opcions a l'hora de fer alguna nocturna.

Canon 5D amb el canon 17-40 a 28mm

f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador

Vaig continuar fins al Cap de Favaritx, un dels llocs que més ganes tenía de visitar. La ventada era considerable en aquell lloc tan exposat a tots els vents. Allà vaig trobar un far per orientar-se en un mar de pedra. El lloc és increïble i la sensació d'haver viatjat a un altre planeta constant.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/40s, ISO 100, polaritzador

Per acomiadar el Sol vaig tornar a la dolça tranquil·litat de les platges de sorra meridionals, amb la visió de Mallorca allà al fons...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 30mm

f/8, 1/8s, ISO 100, trípode, filtre degradat invers de 3 passos i cable disparador

Malgrat que la idea era anar a fer alguna nocturna, el meu cos em va demanar una treva i vaig marxar cap a l'hotel a descansar, dutxar-me i sopar per recuperar forces per l'endemà que també es prometía intens...

Menorca día 1

2010-11-09T00:39:00.001+01:00

Al llarg dels propers dies faré una cosa que mai he fet en el bloc: Una crònica. Una crònica del que ha estat una experiència molt enriquidora i satisfactòria: un viatge en solitari amb la càmera. El destí: Menorca, quatre dies per endavant i moltes ganes de fer fotos i gaudir d'aquest lloc meravellós. Abans de començar vull dedicar totes i cadascuna de les fotos d'aquesta sèrie a Neus, la meua companya, per la seua paciència, per la seua comprensió i pel seu recolzament.
Els preparatius del viatge varen ser llargs, la veritat és que la xarxa afavoreix avui en día molt aquesta tasca. Recerca de localitzacions, d'imatges ja fetes per altres fotògrafs, estimació d'horaris i diferents alternatives segons les condicions meteorològiques... Fa uns anys hagués estat impensable fer tot aquest treball còmodament sentat des de casa. Així i tot, per molta preparació que portes, si no tens una mica de sort els resultats poden ser molt decebedors. Però clar, la sort es busca...
La previsió de l'oratge abans d'eixir indicava cel amb nuvols i clars i temporal de vent de tramontana pels dos primers dies.
Així que vaig arribar, vaig decidir que, amb aquestes condicions, el meu primer lloc a visitar sería el Cap de Cavalleria, el punt més septentrional de l'illa, per intentar captar tota la força del vent. La veritat és que la ventada feia por (se'm van arribar a envolar les ulleres en un cop de vent) i aguaitar pels penya-segats feia molt de respecte. Les condicions de llum no eren, ni de bon tros, bones i el vent transportava partícules d'aigua en suspensió que em feien estar netejant l'objectiu constantment. Alguna foto vaig fer...

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 100mm

f/8, 1/160s, ISO 100 a pols

Després d'un bocata per reparar les forces la major preocupació que tenía era trobar un lloc per fer l'eixida del Sol de l'endema sense que el vent fos un impediment. La posta de Sol no era tan problemàtica, ja que per l'orientació de la caiguda del Sol es podía fer des de molts punts de la costa sud, aixoplugat del vent. Em vaig desplaçar fins a Sa Mesquida, un xicotet poble de pescadors amb una gran platja de sorra que pensava que quedaria mitjanament arrecerat del vent, però no va ser així... La localització em va agradar molt, però vaig haver d'esperar fins l'últim dia per poder fer la sortida del sol des d'aquest lloc.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 30mm

f/7.1, 1/30s, ISO 100, a pols

Amb el temps just vaig anar cap a un dels llocs del sud que tenia previstos per fer postes de Sol: la platja de St Tomàs. En arribar vaig caminar uns centenars de metres pel camí de cavalls i vaig trobar aquest lloc amb un codols que em va agradar per fer una composició. Va haver sort i el cel va ser favorable...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f8, 1/5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i disparador

Una de les coses que tenia pensades fer durant aquest viatge era fotografía nocturna. He fet molt poques fotos de nit i és un dels reptes que encara tinc pendents. Tenia pensat aprofitar els monuments prehistòrics de l'illa per fer les composicions. Volia fer una taula en contrapicat amb un cel estrellat de fons o amb els núvols passant per sobre seu en moviment si no es donaven les condicions. Vaig anar a la Torralba, però una porta tancada i un cartell de "gossos perillosos" em va fer desistir de la idea. Així que em vaig desplaçar fins a Trepucó. M'imaginava que un dels problemes d'aquest lloc sería la contaminació lumínica donada la seua proximitat a Maó. El que no imaginava era que a uns centenars de metres hi havia un poliesportiu, els potents focus del qual, il·luminaven insolentment les ruïnes. La idea de la taula a contrapicat va haver de ser abandonada, ja que la meitat del monument estava fortament il·luminat i l'altra meitat a les fosques. Vaig intentar compensar aquesta diferència pintant amb la llinterna, però era impossible. Així que vaig haver de buscar altres enquadraments alternatius...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/8, 180s, ISO 100, trípode i cable disparador, les parts més a l'ombra pintades amb llinterna.

I així vaig posar fi a aquest primer día del viatge. Continuarà...

Des de la terra al cel

2010-10-27T10:33:00.001+02:00

Des de la terra al cel, orgullosos s'alcen els faigs que, en aquesta època, van vestits de tardor, mostrant tota l'esplendor del bosc silenciós. Un passeig en solitud per captar tota la bellesa d'un cicle que acaba.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/8s, ISO 100, filtre polaritzador, trípode i cable disparador

Tres escapades (la quarta)

2010-10-21T19:39:00.000+02:00

Potser algú recorda que tenia un deute pendent. Doncs aquest passat cap de setmana m'he pogut treure l'espineta. Aigües blanques: un dia qualsevol d'octubre entorn de les vuit del matí, tota la platja per mi tot solet, una càmara de fotos, un trípode i tota la calmosa solitud que fa que aquests moments siguen molt especials. El plaer de fer "clic".

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 26mm

f/11, 0,6s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 pasos, trípode i disparador

En blanc i negre i llis

2010-10-18T16:23:00.003+02:00

Així és com veig aquest lloc les últimes vegades que l'he visitat. Fa uns mesos vaig pujar una imatge d'aquest indret, una llarga exposició en B/N. Aquest cap de setmana, quan he tornat, m'he vist instintivament calant el degradat+neutre i fent, de nou, una llarga exposició. No anava amb cap idea prefixada, de fet no tenia ni intenció d'anar-hi, va ser una visita "de rebot". I, no se encara ben bé per què, em vaig veure montant els filtres i fent una llarga exposició...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 32mm

f/8, 300s, ISO 100, degradat neutre de 2 pasos i neutre de 10 pasos, trípode i disparador

Petit homenatge

2010-09-26T23:33:00.001+02:00

Adiós a los que se quedan

y a los que se van también.

Adiós a Huesca y provincia

a Zaragoza y Teruel.

Esta es la albada del viento

la albada del que se fue

que quiso volver un día

pero eso no pudo ser.

Las albadas de mi tierra

se entonan por la mañana

para animar a las gentes

a comenzar la jornada.

Arriba los compañeros

que ya ha llegado la hora

de tener en nuestras manos

lo que nos quitan de fuera.

Esta albada que yo canto

es una albada guerrera

que lucha porque regresen

los que dejaron su tierra.

JA Labordeta

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 187mm

Mode Av, f5,6, 1/320s, ISO 100

Un mirall

2010-09-13T13:12:00.001+02:00

Un tema que està molt trillat i més encara en fotografia de paisatge: els reflexes.
Una foto feta a poqueta nit (com diuen en la meua terra). Amb la tranquilitat i pau d'una vall encantadora.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/8, 1,6s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i disparador.

Una finestra al mar

2010-09-05T17:58:00.004+02:00

Una finestra al mar,

una mirada

i veure el món passar

entre les barques i tu.

Jugar amb l'atzar quan pinta

el Blau dels blaus amb crestes blanques.

Una finestra al mar

i aquella xarxa

per llençar-la als estels

dels sentiments que hem perdut

i no poder salpar mai més

per un embruix i una aigua clara....

Lluís Llach

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/8, 600s, ISO100, trípode, filtre neutre de 10 stops i filtre degradat neutre de 3 stops.

La bella Alsàcia

2010-09-02T00:41:00.000+02:00

Vinga pujaré dues més de circumstància, de turista. Són d'aquestes vacances i la bellesa del lloc és molt superior al que he pogut/sabut captar. Els poblets són de somni, de conte. Els paisatges de vinya esplèndids (bé mereixen una visita a la tardor). I els vins són una autèntica eclosió de sabor per als amants del bon vi blanc...

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/25s, ISO 100, polaritzador

:(

2010-08-25T23:33:00.000+02:00

La foto d'avui és d'arxiu. No és una gran foto, no te una llum especial ni un enquadrament diferent. És una foto que, segurament, mai hagués pujat al bloc si no haguera passat el que ha passat. És una foto de plany. De plany perquè totes aquelles montanyes cobertes de pins verds esplendorosos, avui estàn cobertes de pins negres calcinats. Esperem que es regenere la zona adequadament i que mai més torne a ocòrrer cap desgràcia d'aquesta mena de nou.
La foto mostra la vista que havia des de la Punta de sa Creu cap a Benirràs...

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/50, ISO 100, polaritzador

Tres escapades (la tercera)

2010-08-19T16:45:00.001+02:00

L'últim dia que vaig sortir a fer fotos era el darrer dia que estava a l'illa. Tenia la idea d'anar a Portinatx, feia molt que no hi anava i en aquesta època es pot veure la sortida de Sol des d'allà. Quan vaig sortir de casa el fum de les ximeneies de GESA em va anunciar que havia vent de nord. Em vaig plantejar canviar de lloc, però tenia tantes ganes d'anar-hi que em vaig mantindre ferm en la decissió. Va ser un error. Efectivament en arribar feia una ventada de mil dimonis. Vaig montar tota la parafernalia i ràpidament em vaig adonar que qualsevol foto de més d'un o dos segons d'exposició sortia trepidada per més fort que subjectara el trípode. A més a més les onades trencant contra la roca em feien estar constantment netejant els filtres de les esquitxades. Així i tot vaig fer alguna foto mig decent com la que puje.
Després vaig intentar canviar la localització a algun lloc més arrecerat, però no vaig trobar res que em convencera.
Cointinuaré cercant més localitzacions i noves idees per portar més fotos d'aquesta preciosa illa. Ja s'acosta la tardor, la millor època...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/2s, ISO 100, trípode, filtre degradat de 3 pasos

Tres escapades (la segona)

2010-08-17T23:03:00.000+02:00

Uns dies després vaig decidir fer una altra escapada. El lloc triat va ser Aigües Blanques. Aquesta cala, veïna de Es Figueral té també moltes roques sobre l'aigua i la mateixa orientació. En aquesta època de l'any, el Sol surt tot just al davant.Aquest día, però, no sé que em va passar que se'm va fer tard per sortir de casa i amb les preses, em vaig passar de llarg l'encreuament que havia d'haver agafat i vaig arribar de nou a Es Figueral. Com que no tenia temps de recular vaig decidir quedar-me. De totes maneres després vaig vore uns quants iots fondejats al davant d'aigües Blanques que, segurament, m'hagueren matat les fotos.
Aquest matí el cel no va acompanyar gaire. Com que repetia lloc, vaig montar el Big Stopper i em vaig dedicar a provar llargues exposicions. Aquest matí vaig fer només que 3 fotos. La que menys em desagrada és aquesta.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm

f/8, 420s, ISO 100, trípode, filtre neutre de 10 pasos i filtre neutre degradat de 3 pasos

Tres escapades (la primera)

2010-08-16T16:33:00.003+02:00

Aquest darrer viatge a Eivissa m'ha permés fer tres escapades de matinada a fer fotos. Probablement l'estiu és la pitjor època per fer fotos a Eivissa: calitxa, gent, boies, barques petites i no tan petites per tot arreu...
El primer dia que vaig sortir vaig anar a es Figueral. Aquesta platja és una de les que més m'agrada, fotogràficament i com a lloc de bany. És una llarga platja de sorra orientada a nord-est amb varies roques a l'aigua i l'illot de Tagomago a la dreta que donen molt de joc. Els dies anteriors havia hagut fort vent de llevant i les platges estaven plenes de restes de posidonia.
La sort va acompanyar aquest dia i hi va haver un cel vestit d'uns nuvols ben bonics amb una tèbia sortida de sol. Jo i un pescador a la platja, ningú més, sembla increïble, però així va ser. Dues imatges d'aquest dia.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 3,2s, ISO 100, trípode, degradat invers de 3 pasos i degradat neutre de 2 pasos

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 22mm
f/8, 1s, ISO 100, trípode, degradat invers de 3 pasos i degradat neutre de 2 pasos

Schwarzwald

2010-08-05T14:43:00.000+02:00

En un viatge familiar la càmera ve, però resta sempre en un segon pla. La importància d'aquests viatges és la de gaudir de la familia i de les activitats que fem tots plegats. Vaig fent fotos sobre la marxa. Però, normalment, no es pot triar l'hora d'estar en un lloc, repetir localitzacions i, fins i tot, viatjant amb un nen petit, moltes vegades, la ruta és totalment imprevisible. De vegades et trobes amb la sort d'estar en el lloc adequat en el moment adequat i, llavors, veus la importància d'haver carregat amb l'equip. Una mostra es aquesta imatge. Potser m'anime a pujar alguna més...
En la segona part de les vacances, espere tindre l'oportunitat de perdre'm tot sol en algun moment.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm

f/8, 1/160s, ISO 100

Alba

2010-07-20T11:10:00.001+02:00

Benvinguda, Alba. Et desitge el millor en la vida i molta felicitat per tu i pels teus pares...

Canon 5D MarkII amb el Canon 100mm f/2,8 macro

f/5, 1/30s, ISO 800

Democràcia

2010-07-11T12:49:00.002+02:00

Segons el diccionari del IEC, democràcia es el "Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d'interés col·lectiu". Sembla que, 35 anys després de la dictadura, l'opinió d'un grapat de jutges pot imposar-se sobre la voluntat d'un poble expresada lliurement en les urnes... És aquesta la democràcia que hem assolit?
Malgrat que el contingut d'aquest bloc no és polític no m'he pogut aguantar...

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm

Mode Av, f/10, 1/100s, ISO 200

Tota la verdor

2010-07-10T14:59:00.000+02:00

Tota la verdor, tota la frescor, tota la vida que amaguen aquestos llocs plens d'aigua i de pau. Tan diferent, tot, de la meua eixuta terra natal...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/15s, ISO 100, trípode

Rierol

2010-07-04T23:23:00.004+02:00

Déu te guard, vianant! Que t'imposi el Montseny una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura i la seva canal dóna l'eco planyent de la fusta del bosc torturada pel vent.
Guerau de Liost

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 36mm

F/8, 0,8s, ISO 100, trípode

El mes en que no surt el Sol

2010-06-26T22:20:00.003+02:00

Ja feia molts anys que el més de juny era un mes normal i corrent. Molt enrere estaven els records de quan aquest mes era temps d'enclaustrament i d'estudi. Enguany ho ha tornat a estar... com fa molt... Això i portar el carnet d'estudiant de la "uni" a la butxaca m'ha fet rejovenir uns quants anys... Pense que subconscientment el mecanisme per ficar-me en aquest merder ha estat aquest... Ja falta menys.

Després d'unes setmanes sense tocar la càmera tinc una estona per pujar una imatge, encara que siga d'arxiu. Una imatge d'un d'aquells llocs que encisa.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100

Un instant

2010-06-13T16:11:00.001+02:00

En aquesta época de l'any el Pirineu està radiant. El desglaç esclata amb tota la seua potència i els rius baixen impetuosos per les valls. Els verds mostren tota la seua esplendor i la barreja dels pins negres amb els bedolls crea una meravella que és difícil deixar de mirar. Un instant de llum a traves de la boira sobre aquests verds...

Canon 5D amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/40s, ISO 100, trípode, filtre degradat 0,6

Saut deth pish

2010-06-03T16:49:00.001+02:00

Vaig sortir amb la idea de fer la sortida de sol sobre els cims de les montanyes. Però el temps no va acompanyar, així que vaig decidir continuar per la carretera fins al seu final i retrobar-me amb aquest lloc increïble...

Canon 5D amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 180s, ISO 100, trípode, filtre neutre de 10 stops

Canon 5D amb el canon 17-40 a 39mm

f/8, 140s, ISO 100, trípode, filtre neutre de 10 stops

Es Vedrà

2010-05-31T23:33:00.000+02:00

Quan vàrem sortir aquella tarda sabía que si feia alguna foto la passaria a blanc i negre. Hi havia un cel d'aquells que en color son molt insubstancials, però en blanc i negre es poden salvar. Vàrem decidir anar a Cala d'Hort com podíem haver escollit anar a qualsevol altre lloc. Feia molt de temps que no hi anavem. No vaig decidir el día ni l'hora, era una sortida familiar. M'havia d'adaptar, per tant, a les circumstàncies per intentar treure alguna imatge interessant.
M'encanta compartir aquests llocs tan impressionants amb la meua família, i si, a més a més, puc fer alguna foto, més encara...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 30mm

f/8, 20s, ISO 100, filtre neutre de 10 pasos, filtre degradat neutre de 2 pasos i trípode

Bona companyia

Penedés

2010-05-14T10:33:00.000+02:00

Temps de canvis. Primer el canvi de càmera, amb la qual encara estic familiaritzant-me. Ara temps de canvi de software de processat de fotos i maldecaps múltiples amb la gestió de color...

L'altre dia vaig fer un tomb pel Penedés. Aquesta comarca té unes possibilitats increibles, tan sols falta tindre una mica més de temps per poder-li dedicar. Aquí hi ha una mostra.

Canon 5DmkII amb el canon 17-40 a 30mm

f/8, 1/80s, ISO 100, polaritzador

Illa sola amb el vent!

2010-05-05T00:53:00.010+02:00

Illa sola amb el vent!

Vent més profund que l'aigua:

semblen dormir-hi móns

errabunds que ens reclamen.

Mentre els ulls no cloem,

només terra inhumana

ens acull; dintre els ulls,

l'illa deserta és pàtria.

Nàufrags de cap vaixell,

haurem de fer-hi estada,

nus, amb el sol delit

de l'ànima salvant-se.

Pobres de cap tresor,

enfondirem les balmes

del bes, i els mots daurats

del qui admira i parla.

Carles Riba

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/50s, ISO 100

Des del vaixell, d'excursió per les Medes...

Així com cell...

2010-04-30T01:07:00.003+02:00

Aixi com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a me, qui vaig afanys passant,

e veig a vós bastant mos mals delir:

desesperat de mos desigs complir,

iré pel món vostre ergull recitant

Ausias March

Canon 5D Mk II amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,8s, ISO 100, trípode, filtre degradat neutre 0,6

La mar i jo

2010-04-27T00:29:00.000+02:00

Aquest cap de setmana hem estat per la Costa Brava i he aprofitat per fer algunes fotos. Mentres la família restava a l'hotel dormint un, que és molt sacrificat, s'ha alçat a les sis de la matinada per intentar fer alguna foto decent.
He tingut sort ja que el primer matí, malgrat que el Sol no va sortir exactament, el cel va acompanyar i molt. Havia bastant mar de fons i la sorra de la platja apareixia finament pentinada per unes onades incansables. La mar i jo, jo i la mar. Ningú més. La sensació és molt reconfortant, el poder gaudir de tota aquesta meravella i, de la manera més egoista, per mi tot sol...

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1,6s, ISO 100, trípode i filtre degradat 0,6

Sant Jordi

2010-04-23T00:27:00.006+02:00

Sempre recordaré el meu primer día de Sant Jordi. Allà pels voltants de 2002, acabava d'arribar a Catalunya. Recorde la gent al carrer, les parades de roses i llibres per tot arreu, els gegants, els castellers, els balcons quatribarrats, els nens petits mirant-s'ho tot bocabadats... I tot això un dia laborable... És un dia que per entendre'l s'ha de viure. Bona diada per tothom.

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa

pintada de vermell i de neguit.

Catalunya és el nom d’aquesta rosa

i sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes

i ell se l’estima fins que sap a on;

i amb ella té més sang a dins les venes

per poder vèncer tots els dracs del món

Josep Mª de Sagarra

Canon 400D amb el tamron 17-50

f/8, 30s, ISO 100, trípode

Rosa del dia de St Jordi pintada amb una llinterna en una habitació a les fosques

Poeta en Nova York

2010-04-21T00:28:00.001+02:00

Vinga, que no es diga. Perquè veieu que sí, que també fotografie ciutats. És difícil triar una sola imatge de NY. A aquesta ciutat s'ha de viatjar encara que siga un cop a la vida. Aquesta ciutat no deixa indiferent ningú, segur...

Manzanas levemente heridas

por los finos espadines de plata,

nubes rasgadas por una mano de coral

que lleva en el dorso una almendra de fuego,

peces de arsénico como tiburones,

tiburones como gotas de llanto para cegar una multitud,

rosas que hieren

y agujas instaladas en los caños de la sangre,

mundos enemigos y amores cubiertos de gusanos

caerán sobre ti. Caerán sobre la gran cúpula

que untan de aceite las lenguas militares

donde un hombre se orina en una deslumbrante paloma

y escupe carbón machacado

rodeado de miles de campanillas.

F Garcia Lorca

Canon 400D amb el canon 18-55 a 27mm

f8, 1/640s, ISO 200

Una foto de les del principi, però que m'agrada...

Quimera gaudidiana

2010-04-20T00:58:00.000+02:00

No sóc gaire urbà, malgrat que els esdeveniments de la vida m'han dut a viure en un medi urbà tota la meua vida, sempre m'ha tirat i m'ha agradat més el camp, la montanya, els espais oberts... No tinc costum de fotografiar ciutats, si més no, la ciutat en la que visc. No sóc dels que van pels carrers amb la càmera preparada per disparar. De vegades, però, es fan excepcions, sobretot si el lloc s'ho mereix. Forçant l'angular i sense corregir la perspectiva vaig obtindre aquesta imatge gairebé quimèrica d'un lloc ben conegut...

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 1/15s (a pols) ISO 800

Tranquil·la tarda

2010-04-13T15:12:00.001+02:00

Entra la tranquil·la tarda

pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat

pels bous del sol, endins del blat,

quan més perfecta mor la flor

a l'aire lleu, pel gran dolor

d'aquest camí de la mirada,

se'n va la tranquil·la tarda.

Salvador Espriu/Raimon

Canon 5D MkII amb el canon 17-40

f/16, 1.3s, ISO 100, trípode

Acomiadant el día

2010-04-08T22:07:00.003+02:00

Ja feia unes setmanes que havia rebut el filtre degradat invers. I, PER FI, el vaig poder estrenar adequadament. Platja de comte, un d'aquells llocs màgics (a l'hivern, és clar) i l'última hora del dia. No es pot demanar més... No va acudir ni mig nuvolet a la cita, però, així i tot, vaig poder comprovar les bondats del tan preuat cristall.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 19mm

f/8, 1.3s, ISO 100, trípode i filtre degradat invers

Eu sei que vou te amar

2010-04-07T09:43:00.000+02:00

Eu sei que vou te amar

Por toda a minha vida eu vou te amar

A cada despedida eu vou te amar

Desesperadamente

Eu sei que eu vou te amar

E cada verso meu será pra te dizer

Que eu sei que vou te amar

Por toda a minha vida

Eu sei que vou chorar
A cada ausência tua eu vou chorar
Mas cada volta tua há de apagar
O que essa ausência tua me causou

Eu sei que vou sofrer

A eterna desventura de viver

A espera de viver ao lado teu
Por toda a minha vida

Vinicius de Moraes

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,8s, ISO 100, trípode

D'estrena...

2010-04-06T23:54:00.003+02:00

Estrenant càmera, estrenant objectiu i estrenant filtre per Eivissa. Tot un luxe. De totes maneres encara m'he de familiaritzar molt amb els nous joguets per treure'ls tot el suc possible.
Sempre m'han agradat els dibuixos que deixa l'espuma de les onades sobre la sorra en les exposicions llargues...

Canon 5D MkII amb canon 17-40 a 32mm

f/16, 1.3s, ISO 100, trípode

El rierol

2010-03-31T00:11:00.000+02:00

Moltes vegades, mentres condueixes, veus fugaçment una imatge que és una foto. Un instant, un lloc bonic, un moment de llum especial... Molt sovint no et pots aturar i l'has de deixar passar de llarg... Aquell dia conduïa buscant expresament fotos. Era una carretera secundària, sense transit. Així vaig veure aquesta imatge, vaig frenar en sec amb tot el plaer del món, vaig traure tots els estris de la motxil·la i vaig fer aquesta foto.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 25mm

f/8, 0,4s, ISO 100, filtro neutre de tres passos, trípode

Barquetes

2010-03-25T00:36:00.001+01:00

De tants ahirs que s’esllavissen

guardo regals que ni esperava

petxines plenes de bells tresors,

dolors que em fan mestratge,

que amb avarícia d’infant voraç

aplego en l’equipatge,

però només tinc un desig d’amor,

un poble i una barca.

Desig d’amor per no perdre mai

el plaer d’enamorar-te,

un poble que em deixi compartir

la joia d’estimar-se

i una barqueta, per si la mar

la mort volgués donar-me.

Lluís Llach

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 19mm

f/8, 1/8s, ISO 100, trípode, polaritzador

El pont dels jueus

2010-03-24T11:40:00.001+01:00

Existeixen llocs pels quals passaràs mil vegades i mil vegades fotografiaràs...

Per cert, si passeu alguna vegada per Besalú no deixeu d'anar a sopar al restaurant Pont Vell (el del tendall de la foto) Té unes vistes incommensurables sobre el pont il·luminat i es menja extraordinariament.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/40 seg, ISO 100, polaritzador

Camí sobre l'aigua...

2010-03-22T19:06:00.002+01:00

Cap de setmana amb quedada canonista multitudinària. Així i tot, ha estat un plaer com sempre: rises, cerveses i també, com no, alguna foto...
Una de l'estany de Banyoles. Eren les 7 del matí i la boira abraçava l'estany, creant imatges gairebé fantasmagòriques. Una altra foto amb elements artificials, intentant jugar amb ells i incloure'ls de forma original en la foto. De fet són el motiu principal de la imatge...

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 31mm

f/8, 1/8s, ISO 100, trípode

Horizontals contra verticals

2010-03-18T22:37:00.000+01:00

Al fotografiar paisatge, normalment, fugim de tot element artificial. Moltes vegades és inevitable i s'ha de saber integrar en la foto de manera original (si bé l'altra opció és no fer la foto). De totes maneres, de vegades, podem fer que, elements totalment artificials i a priori antiestètics, siguen l'element principal de la imatge i crear composicions atractives. Un exemple és la platja del trabucador.

Canon 400D amb canon 70-200 f4 IS a 200mm

f/8, 1/400s, ISO 100

De quina lluna has pres l'argent?

2010-03-17T00:21:00.002+01:00

De quin estel t'has despenjat, amor petit...?

Com has sabut guarir l'escletxa gran,

que m'han obert al pit?

On has collit aquest perfum,

que m'ha envaït els cinc sentits

si no és abril,

amor petit.

On has desat els teus juguets

i els mitjons blancs de fil...?

De quina lluna has pres l'argent,

que dus entre els teus dits...?

I dius que amb mi vols fer-te gran,

i quan t'escolto em faig petit.

No corris tant,

no corris tant,

però corre amb mi.

Joan Isaac

Canon 400D amb tamron 17-50 a 50mm

f/8, 1/4s, ISO 100, trípode